Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.
La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'
Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns ‘sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'pocavergonyes'.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.
Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples ‘buenos dias’ i ‘buenas noches’ diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels
Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
10 comentaris:
petites diferències que ens caracteritzen
Es que si no fent les paraules mes curtes ja ens entendrien i no pot ser.
Molt ben trobat. He disfrutat llengint-lo.
Perdona, pero creo que has elegido los sinónimos más feos en castellano y los más bonitos en catalán.
No me parece que de tu elección se derive ninguna diferencia válida de punto de vista.
Por ejemplo, la palabra "impuestos" es un neologismo muy reciente. En Castilla se dijo siempre contribuciones, diezmos, peajes, tributos, etc. Términos muy parecidos a los empleados en el catalán antiguo.
Respecto al órgano sexual femenino, la manera más habitual de nombrarlo aquí es coño. Coño es una palabra que viene del latín y no tiene nada que ver con ningún animal suave ni áspero. Almeja se dice, sí, pero no con más frecuencia que higo, que es lo mismo que figa, creo.
Respecto a la Navidad, en Castilla se la nombra desde siempre Nochebuena o Pascua. Lo de Navidades y Navidad es un neologismo como lo de impuesto.
Sinvergüenza sí se dice habitualmente. Pero es que hay gente que, no es que tenga poca vergüenza (de esos se dice tal cual: "fulanito tiene poca vergüenza") sino no tiene ninguna. Sinvergüenza es para nombrar a esos. Aquí, en los adjetivos, sí admito que somos más bruscos hablando. Pero esto no es necesariamente malo cuando el sinvergüenza en cuestión es eso: un sinvergüenza. Y es que, en según qué casos, las medias tintas están de más y hay que llamar a las cosas por su nombre.
Es como cuando se ama a alguien. Aquí no se l´estima. Se le ama. ¿Es ésta una diferencia positiva o negativa para nosotros? Pues no sé, según se mire.
LO de los huevos no lo pillo como diferencia de punto de vista existencial. Decir moreno en castellano no se refiere sólo al pelo, sino también a la piel o, por ejemplo, al pan integral: pan moreno. No viene, en su origen, de nada relacionado con el pelo. Creo que viene de la misma raíz de moruno, no estoy segura.
Y respecto al término "hablar", se nombra de una manera diferente según a qué hablar se refiera uno: discutir, charlar, conversar, dar palique, etc., etc.
En fin, yo creo que, si uno quiere poner en tela de juicio un idioma como reflejo de la visión del mundo de la gente que lo habla, tiene que profundizar un poco más y no quedarse, por ejemplo, con el castellano de los telediarios.
El castellano, como el catalán, es una lengua muy antigua y con muchas variantes territoriales.
Disculpa que comente en tu blog en castellano, pero, aunque estoy aprendiendo catalán por motivos personales -el mayor de los cuales es que amo profundamente a Catalunya- he preferido expresarme en mi lengua natal para no perder los matices de lo que quería decir.
Por último, decirte que, aunque yo sea castellana y adusta y visceral y eso, aprecio que tu post está escrito en tono ligero y de cierta broma. Con el comentario que te hago por mi parte, sólo pretendo hacer unas puntualizaciones y espero de veras no haberte incomodado.
Bona nit i bona sort.
Hola gata,
En primer lloc, gràcies per les apreciacions que fas sobre l'ús de diversos termes castellans. Tal com dius, però, el comentari té un to d'humor. (sigui dit de passda que no l'he escrit jo, sinó que és un clàssic que corre per Internet).
De tota manera, la decisi´`o d'incloure'l és arran dels constants atacs cap a la nostra llengua per part de persones probablement massa ignorants i també per part d'altres massa llestes, segurament.
Si estimes la nostra terra (i com a tal la nostra llengua... que per mi una cosa està íntimament lligada a l'altra) tot el que et dic ja ho sabràs, i sabràs que per nosaltres, els catalans, ens resulta realment empenyador que sempre se'ns estigui posant el dit a la llaga, que sempre ens hàgim de defensar (en el meu bloc hi pots trobar diferents exemples realment esperpèntics).
Com a conseqüència, disfrutem creant o difonent textos com aquest. És com uina clucada d'ulls, com un somriurem, cm una mica d'aire fresc davant la pressió.
I, evidentment, la castellana és una llengua antiga i plena de riquesa i variants, i l'bjectiu no és menyspreuar-la, sinó, com et deia, somriure una estona.
I, finalment, com que dedueixo que ets de fora de Catalunya i veig que entens perfectament el català, et felicito i et convido a llençar-te, fins i tot a escriure en la nostra llengua que, com a nostra, és la millor i la que estimem.
Gràcies per les teues aportacions. Espero poder-les anar rebent en totes aquelles entrades que consideris oportú.
I "rai" com es tradueix?
Has fet via amb lo gerro?
Ja t' he linkat.
Àngel
Hola Mireia!! quina sorpresa també la meva! m'ha fet il.lusió trobar-te per aquestes contrades.
Com a bona catalana, m'han agradat els teus escrits. tot ajudi a ser coneixedors de les peculiaritats en què es troba la nostra llengua per aquests móns!!
A la Ribera volem més solcs de roelles i no cementiris amb mauves radioactives.
Aquest escrit ha tingut molt èxit incloent una bona rèplica. Espero que en fassis una segona part!!!! O una versió català standar versus benissanetà etc!!!
I per què no parlar de l'amor per l'escatologia a la cultura catalana? Ja no sols del "caganer" i el "tió" sinó la recursivitat de paraules com "cardar", "fotre", "pet" i "merda" en expressions i en el dia a dia. Si ho fem la conclusió és contundent.
Publica un comentari a l'entrada