LA DROGAADICCIÓ TAMBÉ ÉS CULPA DELS CATALANS O DEL CATALÀ

És una teoria vertaderamewnt genial!!! Us recomano a tots que no us la perdeu, perquè riureu una estona mentre ho llegiu.

Davant d'això... que és pot dir? Això ja us ho deixo a vosaltres. Jo no m'hi veig amb cor!

ALBERT CASTANY

Heu sentit parlar d'aquesta nova teoria? No? Doncs jo us l'explico, no us preocupeu.

No podia ser d'una altra manera. En aquesta vida tot, directa o indirectament, és culpa dels catalans. En aquest cas és culpa de la nostra cultura per tenir una llengua diferent de la de l'imperi.

Jo pensava que el tema de les drogues no tenia res a veure amb qüestions idiomàtiques, que tot era per causa d'unes determinades situacions personals i familiars que et porten a aquest món marginal i autodestructiu. Almenys això és el que sempre havien dit els sociòlegs. Però no, resulta que un il•luminat ha descobert que l'idioma, més concretament el català, porta al consum de drogues.

L'autor de la teoria té noms i cognoms, es diu José William Vega García, és originari de Colòmbia i fa uns anys que viu a les Illes Balears. Doncs les dades per si algú li vol fer un monument per la seva contribució a la lluita contra les drogues. Aquest bon home, preocupat i sensibilitzat per l'augment del consum de drogues a l'entorn on viu, va posar-se a observar i a meditar sobre el tema. Va fer un treball de camp i, lligant caps, va arribar a la conclusió que la immersió lingüística pot provocar que un infant consumeixi drogues.

No rigueu no, que la cosa és seriosa i la conclusió és més lògica del que us pugueu imaginar. La deducció és tant fàcil que qualsevol de nosaltres hagués pogut arribar a la mateixa conclusió, si no és que estem contaminats pel nacionalisme identitari perifèric que no ens deixa veure la realitat. Aquest senyor, que no pateix dels nostres mals i pertany a una cultura universal i cosmopolita, no com la nostra que és provinciana i tancada en sí mateixa, va fer la següent deducció:
- un infant que no coneix el català el portes a una escola on tot s'ensenya en català,
- com no entén el que li expliquen, i no pot aprendre res, es desanima
- com té por que el castiguin, deixa d'anar a classe
- com no va a classe i no vol que ho sàpiguen els seus pares, es passa el dia pel carrer
- com pel carrer hi ha droga, acaba consumint-ne.

Vet aquí el que passa. Si no existís aquesta mania tant catalana d'aplicar la immersió lingüística, aquest infant hagués anat a classe i no hagués tingut tanta facilitat per consumir droga.

El que no diu aquest senyor és quina classe de droga tenen per costum prendre aquests infants, suposo que el ranking de drogues serà el proper estudi que farà. Potser el consum d'una o altra droga vé donat per la dificultat en aprendre una o altra part de la gramàtica catalana. Potser qui no s'en surt amb els pronoms febles es tira a la coca, qui no pronuncia bé les vocals obertes acaba injectant-se qualsevol altra cosa. Vés a saber.

Però com en qüestions de drogues no podem fer broma, parlem seriosament.