dilluns, 25 d’agost del 2008

Flix-Almatret

Aquest tram, tot i que inicialment m'havien dit que era un dels més bonics de la part catalana del Camí de l'Ebre, per mi... és justet. M'explico:

En primer lloc, vam començar el camí al poble amb més mosques per metre quadrat que conec!!! Que pesades! Mils de mosques constantment damunt nostre... (anècdota...). Doncs vam començar a Almatret per un camí que, se suposava, només tenia un breu recorregut per un camí "poc definit". Doncs al cap de mitja hora de pedalejar per camins, vam trobar aquest sender que ens va obligar a portar la bici a coll altra vegada durant uns ben bé dos o tres quilòmetres. No és un sender pesat o dur, com el del pas de Barrufemes, però es fa llarg i pesat. A més a més, no passa pel costat del riu, sinó ben al contrari. Es passa ben lluny i per un bosc que està tot cremat. Sensació de desolament total.

Finalment, vam arribar a un camí que desemboca al camí de la Reserva Natural de Sebes. En aquest tram (ben curt) sí que les vistes sobre el riu són fantàstiques... però duren mooolt poc! Després, les marques del GR desapareixen (o estan tan ben posades que ni es veuen) i vam fer una ruta suposo més llarga que la prevista però també per llocs on la flaire del riu ni es podia arribar a ensumar... Però per camins pedalejables, això sí!

Finalment, vam arribar a la Masia del Director de la Reserva Natural de Sebes... on, vés per on, vaig punxar! (gajes del oficio... o inconvenients de l'ofici, que es diu en català...).

En resum, una ruta que en teoria té uns 20 km i que segons el nostre contaquilòmetres és de 34...

dijous, 14 d’agost del 2008

Mequinensa... Maials


Tram passat per aigua. Aquest tram no és el previst dins del GR99, però com que el temps no estava clar vam decidir passar per la carretera... i passar per la Granja d'Escart i Maials, direcció Almatret, que era el nostre destí. El tram original passa per les mines que hi ha entre Mequinensa i Almatret.

I sort que van escollir aquest camí, ja que a mig camí la Rosa i jo vam quedar-nos xopes fins al moll de l'os i vam haver de demanar a uns pagesos que ens portessin a Maials.

En resum, mooltes costes a munt (asfaltades), pràcticament tota l'estona, i moolta aigua. Així que un altre dia serà...

dimecres, 13 d’agost del 2008

Benifallet-Tortosa

... un camí completament pedalable i per gaudir... per fi!

Res a veure amb els anteriors. Llarguet, sí, uns 27 km, però quasi tots per la Via Verda i, per tant, completament preparats... bé completament: necessiteu portar una llum per poder passar pels túnels... aneu amb compte que no se us hagi quedat la llum oberta a la motxilla i quan hi arribeu ja no tingueu piles... de vegades, passa. Us ho asseguro!!!

Però bé, recorregut suau i tranquil. Podeu aprofitar per fer un mos a l'assud de Xerta i... a continuar!

Només que anyores una mica l'aire del riu... Però ja se sap que no es pot tenir tot a la vida!!!

Miravet-Benifallet



Què puc dir sobre aquest tram???

Que ni se us ocurreixi anar-hi en bici... bé, almenys als no-professionals com jo... Però anem per parts...

A Miravet hem de passat per la plaça de l'Arenal en direcció a la plaça de la Sanaqueta i, just abans d'arribar-hi, girar a la dreta. I tot recte... Baixem per la costa de Riago... amb unes vistes fantàstiques sobre el riu... i continuem. Aquest tram inicial està molt bé. Anem per camí fins que arribem al pas de Barrufemes, que, més o meys, està a la meitat del camí.

Aquí, si aneu a peu, podreu gaudir d'unes vistes excepcionals sobre l'Ebre... però si aneu amb bici... les vostres gotes de suor faran cap a l'Ebre... gota a gota s'omple la pica!!! Per mi, pitjor que el pas de l'Ase!!!

Un cop passats els dos quilòmetres del pas de Barrufemes... camí asfaltat fins a Benifallet.

Una comparació: quan està arribant a Benifallet, després de la suada del pas de Barrufemes i després de la suada de les pujades que hi ha, que no estan malament... es veu Benifallet al fons... És com un miratge similar al que es té al Camino de Santiago quan s'arriba al Monte do Gozo...

dissabte, 9 d’agost del 2008

Móra-Ascó

El tram entre Móra i Ascó és fàcil, molt fàcil, excepte un tram d'1 km, més o menys, per on, només si aneu en bicicleta, cal arrossegar-la Pas de l'Ase amunt, per un tram de pedra.

Però, anem per parts. Surtim de Móra d'Ebre per un camí asfaltat que ens porta a l'embarcador de Garcia.És bonic parar-s'hi una estona, remullar-se els peus al costat de l'antic cable que lligava la barca que creuava el riu des d'aquesta banda fins a l'altra, on hi ha el poble.Fins i tot, si busqueu una mica, hi trobareu closques de petxines mortes, que podreu posar a la tauleta de nit que us evocaran el riu entre somnis (és broma!).

Res, continuem cap al Pas de l'Ase. El recorregut és ara per un camí sense asfaltar, però en bones condicions. Passem pel costat de la via del tren durant tota l'estona, i per antics túnels prou atractius.

Després el camí es fa estret i hem de passar per una sedera plena de canyes que, pels inexperts en la bici com jo, ens dificulten el camí i ens obliguen a fer-lo a peu. Aquí, aneu amb compte: LA MOSCA NEGRA US ATACARÀ DE VALENT!!! Us aconsell anar carregats amb algun repel·lent i posar-vos-el abans de sortir. Aquestes mosques són diferents de les de poble: són més salvatges i, com a tals, les picades terriblement pitjors.

Continuem i el sender desemboca a una pujada de roques on haureu de carragar la bici a coll o empènyer-la amunt amunt durant, crec, que una mica més d'un quilòmetre. És pesat, però les vistes s'ho valen.

Després, finalment, com qui veu un oasi enmig del desert, s'arriba al camí dels Barbers d'Ascó, on creuem la via del tren per sota un pont i, a partir d'aquí, ja tornem a un camí asfaltat que arriba a Ascó.

El camí de l'Ebre

Últimament, i suposo que les insistències transvasistes hi han influenciat, les meves arrels amb l'Ebre s'han estret de manera important. És una intelocució a dos bandes; un diàleg constant. Per aquest motiu, m'he proposat fer el GR99, el famós Camí de l'Ebre, que, com sabeu, va des del naixement dins a desembocadura.

La gran sorpresa és que hi ha molt poqueta informació al respecte. Hi ha un parell de llibres publicats i una revista, però no hi ha els útils comentaris a fòrums de persones que l'han fet i que expliquen l'estat dels trams i les possibilitats de fer-ho caminant o en bici o.... bé, informació general. Sé que és un camí que no hi ha problema a l'hora de fer-lo a peu però... i amb bici?

Per aquest motiu, jo m'he proposat fer-ho tant com em sigui possible, a la meua mida, poc a poc. Explicant els trams que vagi fent i incloent-hi fotos. D'aquesta manera, tots ens ajudem mútuament.


Si hi voleu dir-la vostra, us hi convido. Amplieu-ho, opineu... el que vulgueu.

Lo riu és vida!!!


Publicacions:
Camino natural del Ebro GR99. Publicat pel Ministerio de Medio Ambiente (www.mma.es). ISBN: 978-84-8321-25-9. Actualment està exhaurit.
GR99 Sender de l'Ebre
Revista Grandes Espacios: número 130. Febrer de 2008.

Web interessant:
Servei d'Informació de Senders