Però, anem per parts. Surtim de Móra d'Ebre per un camí asfaltat que ens porta a l'embarcador de Garcia.És bonic parar-s'hi una estona, remullar-se els peus al costat de l'antic cable que lligava la barca que creuava el riu des d'aquesta banda fins a l'altra, on hi ha el poble.Fins i tot, si busqueu una mica, hi trobareu closques de petxines mortes, que podreu posar a la tauleta de nit que us evocaran el riu entre somnis (és broma!).
Res, continuem cap al Pas de l'Ase. El recorregut és ara per un camí sense asfaltar, però en bones condicions. Passem pel costat de la via del tren durant tota l'estona, i per antics túnels prou atractius.
Després el camí es fa estret i hem de passar per una sedera plena de canyes que, pels inexperts en la bici com jo, ens dificulten el camí i ens obliguen a fer-lo a peu. Aquí, aneu amb compte: LA MOSCA NEGRA US ATACARÀ DE VALENT!!! Us aconsell anar carregats amb algun repel·lent i posar-vos-el abans de sortir. Aquestes mosques són diferents de les de poble: són més salvatges i, com a tals, les picades terriblement pitjors.
Continuem i el sender desemboca a una pujada de roques on haureu de carragar la bici a coll o empènyer-la amunt amunt durant, crec, que una mica més d'un quilòmetre. És pesat, però les vistes s'ho valen.
Després, finalment, com qui veu un oasi enmig del desert, s'arriba al camí dels Barbers d'Ascó, on creuem la via del tren per sota un pont i, a partir d'aquí, ja tornem a un camí asfaltat que arriba a Ascó.
1 comentari:
Mirei FELICITATS pel bloc!!! tot el que sigui compartir coneixements es bo oi. I mira a mi m'ha despertat la curiositat aquesta ruta i m'agradaria fer-ne algun tram a peu.
Veig que va molt "en serio" lo de fer la ruta i m'ha fet gràcia que aquest amor cap a l'Ebre neixi fruit del trasvassament, tot té la seva cara i la seva creu i nosaltres tenim mes que mai com a emblema lo riu, això si ja saps que diuen: a la vora del riu no t'hi facis lo niu!!!
Publica un comentari a l'entrada