Aquest tram, tot i que inicialment m'havien dit que era un dels més bonics de la part catalana del Camí de l'Ebre, per mi... és justet. M'explico:
En primer lloc, vam començar el camí al poble amb més mosques per metre quadrat que conec!!! Que pesades! Mils de mosques constantment damunt nostre... (anècdota...). Doncs vam començar a Almatret per un camí que, se suposava, només tenia un breu recorregut per un camí "poc definit". Doncs al cap de mitja hora de pedalejar per camins, vam trobar aquest sender que ens va obligar a portar la bici a coll altra vegada durant uns ben bé dos o tres quilòmetres. No és un sender pesat o dur, com el del pas de Barrufemes, però es fa llarg i pesat. A més a més, no passa pel costat del riu, sinó ben al contrari. Es passa ben lluny i per un bosc que està tot cremat. Sensació de desolament total.
Finalment, vam arribar a un camí que desemboca al camí de la Reserva Natural de Sebes. En aquest tram (ben curt) sí que les vistes sobre el riu són fantàstiques... però duren mooolt poc! Després, les marques del GR desapareixen (o estan tan ben posades que ni es veuen) i vam fer una ruta suposo més llarga que la prevista però també per llocs on la flaire del riu ni es podia arribar a ensumar... Però per camins pedalejables, això sí!
Finalment, vam arribar a la Masia del Director de la Reserva Natural de Sebes... on, vés per on, vaig punxar! (gajes del oficio... o inconvenients de l'ofici, que es diu en català...).
En resum, una ruta que en teoria té uns 20 km i que segons el nostre contaquilòmetres és de 34...
dilluns, 25 d’agost del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada