Tram passat per aigua. Aquest tram no és el previst dins del GR99, però com que el temps no estava clar vam decidir passar per la carretera... i passar per la Granja d'Escart i Maials, direcció Almatret, que era el nostre destí. El tram original passa per les mines que hi ha entre Mequinensa i Almatret.
I sort que van escollir aquest camí, ja que a mig camí la Rosa i jo vam quedar-nos xopes fins al moll de l'os i vam haver de demanar a uns pagesos que ens portessin a Maials.
En resum, mooltes costes a munt (asfaltades), pràcticament tota l'estona, i moolta aigua. Així que un altre dia serà...
2 comentaris:
L'Ebre,lo riu dels teus budells.
Cabalós, abundant, viu. Si fóssim a l'orient seria un riu sagrat a on purificar-nos i trobar-nos,...amb tot.
Fer el seu camí no deu ser fàcil però molt gratificant, sobre tot per una persona nativa.
Llàstima que al final del camí no hi trobem un Sant com el de Santiago, això siguis creient o no sempre és emocionant, però a falta de això, al final del riu, es veu que podem trobar un tros de terra que pertanyia a un tal Buda...
Estaria molt bé que amb el temps el teu blog fou una referència per les persones que vulguin emprendre aquest camí i que pugessin trobar aquí l'informació que sembla hi manca sobre aquest.
Ànim dons, i que les teves experiències fructifiquin.
...i si em permet senyoreta, un petó. (em trec el barret)
Una cosa més, crec que l'informació es veuria millorada si les fotografies es pugessin ampliar una mica més.
Moltes gràcies pel suggeriment!
Missió completa! Les fotos ja són de bona mida, no?
Gràcies, un altre petó i... una abraçada i un somriure de regal!
Publica un comentari a l'entrada