Cerveses catalanes i el model Moritz

Cerveses Moritz han demostrat que vendre productes etiquetats en català és un bon negoci. Arran d'això Cervezas Damm han etiquetat alguna coseta en català, però tímidament i a més a més darrerament s'han fet enrera i tornen a etiquetar només en castellà.

Qui hagi viatjat una mica per Europa es deu d'haver que cada territori, cada regió, té la seva pròpia cervesa. N'hi ha de torrades, de negres, amb doble o triple fermentació, de 20 cl i d'ampolla de litre. A Europa hi ha cervesa per triar i per remenar. Fins fa ben poc però, semblava que Catalunya restava fora d'Europa en aquest sentit. Si bé sempre hem tingut una àmplia i llarga tradició vinícola que ha creat una indústria forta i competitiva, el mercat de les cerveses estava bloquejat per l'empresa Damm (http://www.damm.cat), que segons un tractat no escrit amb les altres cerveseres de l'estat, cadascuna es repartia un territori sense fer nosa a les altres. Hi havia l'Estrella de Galicia a Galícia, la Mahou a Madrid, l'Ambar a l'Aragó i així anar fent. Només la San Miguel semblava jugar a un altre joc, que al final li ha acabat donant reconeixement mundial.

Però tornant a la Damm, durant anys l'única cervesa catalana no havia etiquetat mai en català. El domini de Damm semblava sòlid. Va haver de ser la Moritz (http://www.moritz.cat), que amb una jugada de màrqueting absolutament magistral va saber obrir camí. Va aprofitar els forats que la Damm havia deixat. Va potenciar el nom de Barcelona, ben destacat a l'etiqueta, va començar a vendre ampolles de 33 cl, que la Damm només reservava a la restauració, va mimar els bars de concerts i festivals, i sobretot va parlar i escriure en català.

Semblava que la Damm no creia la Moritz pugués consolidar-se però al final la Damm va haver de reaccionar tard i malament. Fa tres anys que la Damm organitza uns generosos concerts
davant de la fàbrica Damm del carrer Rosselló de Barcelona durant les Festes de la Mercè, per reivindicar la seva barcelonitat. Barcelonitat que encara no reflecteix a les etiquetes, com si tingués por de que la titllessin de catalana. També ha començat a vendre els envasos de 33 cl als supermercats, i ha començat una batalla al sector dels bars de festes majors i concerts.

Finalment, i després de que moltes entitats li ho demanessin, la Damm es va decidir a etiquetar en català, i per tant ha demostrat que les empreses es mouen per interessos econòmics (com aquesta possible pèrdua de quota de mercat) i no per interessos sentimentals.

Sigui com sigui, els moviments de Damm deurien servir per aturar el cop, però no pas per evitar l'entrada de Moritz al mercat. La Moritz té encara un petit tant per cent de quota de mercat
però en té prou per seguir creixent. A més, la creació de la Moritz d'una cervesa catalana en català sembla que ha inspirat a uns altres. El menyspreu de la Damm pel públic català va crear
el projecte de la Moritz. Però Moritz només ha estat la punta de llança. A continuació us en poso alguns exemples.

Al 2005, l'empresa Llúpols i Llevats (http://www.llupolsillevats.com) de L'Hospitalet de Llobregat va treure al mercat la cervesa Glops, amb dues varietats, normal i torrada, amb la mateixa gradació. A la web de l'empresa fins i tot hi podreu trobar una llista de tots
els llocs on n'hi ha.

De recent creació és la Central Cervesera del Montseny (http://www.ccm.cat), que obria les portes encara no fa un any, el novembre del 2007. Fa amb quatre varietats de cervesa:
lupulus, malta, negra i blat.

Encara és més recent la cervesa Rosita (http://www.rosita.cat), que va néixer aquest passat 23 d'abril a Alcover, a l'Alt Camp. Malgrat que ara com ara només fan una classe de cervesa, els
seus creadors ja han creat un sistema de compra on line perquè tothom en pugui comprar. Cal destacar que aquesta cervesa fa servir avellanes del Camp de Tarragona que li donen un gust
especial.

I la darrera cervesa catalana que he descobert és La Pubilla (http://www.cervesalapubilla.com), que prové de Sant Guim de Freixenet, al cor de la Catalunya interior. El web encara és molt recent, i de moment només expliquen el procés de fabricació, i donen una llista d'establiments on en podem trobar.

Uns anys després que la Moritz aterrés als bars, el ventall de cerveses catalanes és cada cop més ample. I com a cerveses catalanes que són, l'etiquetatge és òbviament en català.

Espero que aquest exemple serveixi de referent als altres camps on sembla que el català no existeix ni per a les empreses locals. Perquè és ben cert que el mercat és qui mana, i mentre es té el monopoli, l'empresa pot fer el que vulgui amb els seus clients. Però que recordi l'empresa que tots els monopolis s'acaben trencant, i més encara quan els seus clients n'estan descontents. Quan els catalans podem decidir, quan podem triar, triem l'opció catalana. Per tant, menysprear el públic català, al final els pot sortir car. Poder triar és només una qüestió de temps.

http://in.directe.cat/joan-camp/bloc/cerveses-catalanes-i-el-model-moritz

Curiositats lingüístiques..

Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.

La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'

Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns ‘sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'pocavergonyes'.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples ‘buenos dias’ i ‘buenas noches’ diaris.

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)....

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

L'EXDONA DEL QUI VA FER VAGA DE FAM PEL CASTELLÀ VOL RETIRAR-LI LA CUSTÓDIA DELS FILLS PER L'OBSESSIÓ CONTRA EL CATALÀ

Compte, que això de la llengua també fa que se te'n vagi el cap de lloc!
És dur, no, això d'estar tot el dia amb l'epsasa de guerra en contra el català?
... o millor dit, QUINA POCA FEINA!!!

------
L'exdona de Carmelo González, excandidat de Ciutadans a l'alcaldia de Sitges, vol retirar-li la custodia dels fills, en al·legar que aquest "està obsessionat" contra la llengua catalana. A la demanada de divorci, a la qual ha tingut accés el diari El Mundo, s'acusa a González de "no permetre als seus propis fills relacionar-se amb cap persona o amic que 'parli català'". També s'assegura que "prohibeix als seus fills llegir o escoltar mitjans de comunicació en català". En aquest sentit, l'exdona explica que quan va triar el lloc per a la festa d'aniversari d'un dels seus fills, González li va etzibar que "com t'atreveixes a organitzar una cosa així en un lloc que només s'anuncien en català".

De la mateix manera, i sempre segons la demanda de divorci, González promovia el "boicot als productes catalans". L'exdona considera que "el seu extremisme polític està provocant que els seus fills puguin tenir problemes de comunicació amb la resta d'alumnes. Ja hi ha una ruptura de relacions amb la resta de pares". "Està radicalizant el seu discurs i la sevaa principal arma d'atac i defensa pública està sent la seva pròpia filla", afegeix, a més d'apuntar que "s'ha mostrat contundent, hostil i autoritari".

"El que pretenem traslladar al Jutjat no és el debat sobre si el que defensa el senyor González és correcte o és erroni, simplement volem deixar clar que el que no pot pretendre el senyor González és vehicular les seves protestes contra la societat utilitzant als seus propis fills, com així està fent, doncs els danys poden ser molt greus en nens de tan curta edat que s'han de relacionar en el col·legi amb professors i altres alumnes", justifica la demada.

Carmelo González, que ha negat la majoria de les acusacions, va protagonitzar el 16 de juny del 2006 una vaga de fam de 24 hores a la Plaça Sant Jaume, per a reclamar una educació bilingüe pels seus fills. El 2007 va encapçalar la llista electoral de Ciutadans a Sitges. Va voler presentar la seva candidatura per Barcelona per a les eleccions generals, però finalment el candidat va ser Albert Rivera. Enfadat amb Rivera, es va donar de baixa del partit. Posteriorment, Daniel Sirera el va convèncer perquè s'afiliés al PP.

Una associació de colombians crida a boicotejar el comerç illenc

Ja sabeu que jo penso que no tots els nouvinguts són iguals, igual com els catalans no tots som iguals...

I això em sembla una falta al respecte més que important... d'IGNORANTS I GILIPOLLES

Asocolombia instà a no consumir productes que no estiguin etiquetats en castellà ni comprar en locals retolats en la llengua pròpia de les Balears. L’entitat qualifica Unió Mallorquina de ser un partit de "nacionalistes xenòfobs" i ataca durament les polítiques de normalització lingüística

L’Associació Colòmbia unida a Balears (Asocolombia) ha iniciat una campanya de boicot als productes etiquetats en llengua catalana i a tots aquells comerços retolats en la llengua pròpia de les Illes Balears. A més, l’entitat qualifica Unió Mallorquina de "nacionalista xenòfoba". La iniciativa d’aquesta associació d’immigrants colombians du per lema "No compres si no entiendes" i es féu pública dissabte a través d’un comunicat signat pel president de l’entitat, José William Vega García.

La nota d’Asocolombia, distribuïda a través d’un correu electrònic amb el ja clàssic "passa’l", insta "els hispanoparlants i mallorquins" al boicot d’aquells productes i comerços que no estiguin retolats en castellà. Així, carrega contra l’esforç d’aquells empresaris que s’han implicat en la defensa de la llengua i cultura pròpies de Balears. D’aquesta manera, la campanya posa en el punt de mira la normalització del català aplicada en els darrers vint-i-cinc anys a l’Arxipèlag. S’arriba a culpabilitzar fins i tot la política lingüística del fracàs escolar dels immigrants i responsabilitza els polítics de l’actual Govern autonòmic de l’abandonament escolar dels nouvinguts. "Han aconseguit que els nostres fills siguin retornats als seus països i llocs d’origen", afirmen.

Atac a Unió Mallorquina

L’associació de colombians acusa UM de ser un partit de "nacionalistes xenòfobs". No és la primera vegada. El passat 31 de març Asocolombia ja emeté un comunicat en el qual arribava a assegurar que existien "plans maquiavèl·lics de discriminació de la immigració aplicats pel partit xenòfob d’UM, sota la tutela del seu actual Govern de coalició". A més, critica els atacs a Air Berlin i a la Cambra de Comerç alemanya —que es manifestaren contra la normalització—. "Amb la crisi econòmica en què estam immersos i que durarà dos anys, no ens podem permetre l’actuació d’aquests polítics que pretenen atemorir qui du la riquesa i, per tant, el nostre treball", assegura el comunicat.

Per finalitzar, Asocolombia afirma: "Estam en els nostre dret a decidir i hem d’actuar allà on els fa més mal: la butxaca". La nota acaba amb un "Por la defensa de nuestro idioma castellano. No compres si no entiendes".

I jo em pregunto: PER QUÈ SEMPRE ENS HAN DE TOCAR ELS OUS? SI NO ELS AGRADA LA NOSTRA LLENGUA, QUE SE'N VAGIN CAP A LES ESPANYES! NOMÉS CAL QUE FACIN UNS QUANTS QUILÒMETRES CAP AL CENTRE I S'ESTALVIARAN MOLTS PROBLEMES! I NOSALTRES MOLTS MÉS!!!

Decàleg del catalanoparlant

Ho diu Til Stegmann, catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt.

1) Parleu la vostra llengua sempre que pugueu, especialment amb la família i els amics i coneguts. Feu-vos el propòsit de parlar en català als qui sabeu que us entenen, encara que fins ara els hàgiu parlat en castellà.

2) Sigueu respectuós de tothom que parla una altra llengua però exigiu que els altres siguin respectuosos amb la vostra.

3) Adreceu-vos en català a tothom: al carrer, per telèfon, a la feina, etc. Si us entenen continueu parlant-los en català, encara que us responguin en un altre idioma.

4) Als coneguts vostres que encara no comprenen bé el català, animeu-los a provar de comprendre'l, parleu-hi a poc a poc i expliqueu-los de tant en tant algunes paraules.

5) Si veieu algú que s'esforça a parlar en català, ajudeu-lo. I demostreu-li que valoreu el seu capteniment.

6) Deixeu de corregir qui no vulgui ésser corregit, però doneu l'exemple de demanar a persones o a entitats autoritzades quines expressions incorrectes cal substituir. Ajudem-nos els uns els altres a mantenir un català viu i bo.

7) Respecteu les diferències regionals del català. Parleu amb mallorquins, valencians, rossellonesos, etc. I coneixeu els accents i mots diferents que tenim tots. Aquesta és la riquesa del català, com de totes les llengües cultes.

8) Feu-vos subscriptor de diaris i revistes en català. I que siguin en la nostra llengua les lectures que feu, els espectacles a què assistiu, els programes de ràdio que escolteu, la televisió que mireu, etc. Fem allò que havia estat prohibit durant tants anys.

9) Preneu la decisió d'escriure totes les cartes i notes en català. Ompliu-hi els talons. Feu canviar els vostres impressos, els rètols, etc. Fóra ben trist que per estalviar despeses deixéssim de donar testimoni de catalanitat.

10) Exigiu de tothom, fins i tot de les institucions més rutinàries, que us escriguin en català. Feu-ho amablement. No vulgueu perdre temps i nervis lluitant contra enemics declarats de la llengua del país. Deixeu-los de banda.

Tota persona que defensa la seua pròpia llengua sense agredir ningú, té el dret al seu costat.

Què faríem sense ells???

Jo no és que vulgui actualitzar el meu bloc vint-i-cinc vegades al dia però les circumstàncies m'hi obliguen... No puc evitar trobar-me constantment notícies picants... què hi farem! Ara en va una altra!:

ELS PETANERS "CIUDADANOS" CONVOQUEN UNA MANIFESTACIÓ CONTRA LA "DISCRIMINACIÓ" DEL CASTELLÀ

Ciutadans-Partit de la Ciutadania ha convocat per al diumenge 28, una manifestació que serà la culminació de la campanya 'No a la imposición lingüística en nuestras escuelas'.

ACN El president de la formació, Albert Rivera, ha destacat que Catalunya és 'pionera' en discriminar els drets dels progenitors a l'hora escollir la llengua amb què volen que s'eduqui els seus fills a l'escola, en aquest cas, el castellà. 'Espanya necessita una regulació que no trepitgi els drets de ningú', ha afegit Rivera.

A banda de Catalunya, el líder de C's ha esmentat també com a exemples de discriminació lingüística a les escoles per 'imposicions nacionalistes', els casos de Galícia i el País Basc. En la presentació de la campanya, que s'ha fet davant el CEIP Bogatell de Barcelona, Rivera ha afegit, a més, que les aules d'acollida d'immigrants -que aquest dilluns han entrat en funcionament a Reus i Vic- no fan més que 'marginar' al nouvingut que' encara no està immers en la realitat catalana'.

El líder de C's ha esmentat també com a exemples de discriminació lingüística a les escoles per 'imposicions nacionalistes', els casos de Galícia i el País Basc. 'Hi ha una immersió lingüística obligatòria' ha dit Rivera 'sense donar opció als progenitors per escollir la llengua materna dels seus fills' ha afegit. Considera que aquest 'monolingüisme' s'està emprant com a fórmula 'de construcció nacional'.

A Catalunya, a més, es viu una situació 'surrealista', segons el president de Ciutadans, ja que s'està lluitant per la tercera hora en castellà 'massivament parlada en la societat catalana' ha recordat, la qual 'no té ni el mateix nivell de presència a l'escola que l'anglès'. Albert Rivera aposta per una escola 'trilingüe' real, amb presència del català i l'anglès, però també lliurement del castellà.

El més greu de la situació, segons el president de Ciutadans, és que s'està incomplint amb les sentències judicials que dicten que s'ha d'aplicar la tercera hora en castellà. El responsable en temes d'educació de C's i diputat al Parlament, Antonio Robles, ha comentat, a més, que el conseller d'Educació de la Generalitat, Ernest Maragall, vol 'tapar' aquestes 'escletxes legals' i exclusions vers el castellà amb l'aplicació de mesures com les incloses en la futura Llei d'educació (LEC).

A banda de la manifestació del 28 de setembre, Ciutadans ha animat als pares i mares descontents amb la política lingüística de l'escola on estudien els seus fills, a adreçar al director del centre corresponent un formulari de queixa, que el partit repartirà els pròxims dies a les escoles, i que també està disponible a la pàgina web del partit.

Contra les EBE

En la presentació de la campanya, que s'ha fet davant el CEIP Bogatell de Barcelona, Albert Rivera ha afegit, a més, que les aules d'acollida d'immigrants -que aquest dilluns han entrat en funcionament a Reus i Vic- no fan més que 'marginar' al nouvingut que' encara no està immers en la realitat catalana'. Aquests Espais de Benvinguda Educativa (EBE) acullen, de manera temporal i abans de la seva escolarització, menors immigrants de 8 a 18 anys amb l'objectiu de facilitar la seva integració posterior en el sistema educatiu. 'Curiosament seran les polítiques nacionalistes les que separaren immigrants de ciutadans autòctons a Catalunya' ha declarat Rivera sobre la mesura, que la lamentat també que aquestes aules no estiguin integrades en el mateix centre escolar.

UN RESTAURANT VEGETARIÀ NO VOL SABER RES DEL "DIALECTE CATALÀ"

Enganxo una notícia d'un restaurant vegetarià de Barcelona, del qual espero que us n'apunteu bé l'adreça) els propietaris del qual es pensen que són més llestos que els lingüistes que han destinat molt de temps i esforços a estudiar la nostra llengua...

Un restaurant vegetarià del centre de Barcelona (ubicat al carrer de Cardenal Casanñas 7) proclama en un cartell (el podeu consultar a la imatge que acompanya la notícia) que els seus propietaris parlen molts idiomes però que no dominen el català. Asseguren que no volen saber-ne res del "dialecte català" ja que s'autoproclamen "moderns". Avisen, a més, que els que reclamin respecte per aquesta llengua (el català) seran titllats de "nazionalistes" i "d'opressors". Ho denuncia un ciutadà en la secció de Cartes al Director d'El Periódico. Aquest diari digital, però, ha parlat amb els responsables que han assegurat que són víctimes "d'una campanya d'odi" i que tot és fruit "d'una gran mentida".

El cartell diu textualment que en el restaurant es parla "en espanyol, anglès, alemany i francès" però que "no parlem el dialecte català". "Stop al nazionalisme opresor", diuen els seus propietaris que passen a definir-se com a "moderns". Des d'aquest diari digital ens hem intentat posar en contacte amb ells però, de moment, no hem pogut localitzar els seus responsables que no agafen el telèfon. Quan ho han fet, ens han explicat que són víctimes "d'una campanya d'odi que els provoca molts problemes".

Què en puc dir? Si em sembla que sobren les paraules. Aneu a pendre pel...