1) P
arleu la vostra llengua sempre que pugueu, especialment amb la família i els amics i coneguts. Feu-vos el propòsit de parlar en català als qui sabeu que us entenen, encara que fins ara els hàgiu parlat en castellà.2) Sigueu respectuós de tothom que parla una altra llengua però exigiu que els altres siguin respectuosos amb la vostra.
3) Adreceu-vos en català a tothom: al carrer, per telèfon, a la feina, etc. Si us entenen continueu parlant-los en català, encara que us responguin en un altre idioma.
4) Als coneguts vostres que encara no comprenen bé el català, animeu-los a provar de comprendre'l, parleu-hi a poc a poc i expliqueu-los de tant en tant algunes paraules.
5) Si veieu algú que s'esforça a parlar en català, ajudeu-lo. I demostreu-li que valoreu el seu capteniment.
6) Deixeu de corregir qui no vulgui ésser corregit, però doneu l'exemple de demanar a persones o a entitats autoritzades quines expressions incorrectes cal substituir. Ajudem-nos els uns els altres a mantenir un català viu i bo.
7) Respecteu les diferències regionals del català. Parleu amb mallorquins, valencians, rossellonesos, etc. I coneixeu els accents i mots diferents que tenim tots. Aquesta és la riquesa del català, com de totes les llengües cultes.
8) Feu-vos subscriptor de diaris i revistes en català. I que siguin en la nostra llengua les lectures que feu, els espectacles a què assistiu, els programes de ràdio que escolteu, la televisió que mireu, etc. Fem allò que havia estat prohibit durant tants anys.
9) Preneu la decisió d'escriure totes les cartes i notes en català. Ompliu-hi els talons. Feu canviar els vostres impressos, els rètols, etc. Fóra ben trist que per estalviar despeses deixéssim de donar testimoni de catalanitat.
10) Exigiu de tothom, fins i tot de les institucions més rutinàries, que us escriguin en català. Feu-ho amablement. No vulgueu perdre temps i nervis lluitant contra enemics declarats de la llengua del país. Deixeu-los de banda.
Tota persona que defensa la seua pròpia llengua sense agredir ningú, té el dret al seu costat.
15 comentaris:
este decaleg es aplicable a que "britanics" que poblen los nostres masos i cultiven les nostres terres i que pensen que "com sempre" poden na pel mon que tothom los entendra? perque aqui un servidor compren perfectament l'angles pero no el parla ni ganes que en té i aixo sembla que no ho entenen ells... i qui diu britanics, diu gent d'altres llocs.
Els membres de l'Illa de la Independència estàn completament d'acord amb este decàleg, i a més, t'ha inclòs als enllaços del blog!
un honor visitar el teu blog
salutacions des de Reus
estic completament d'acord amb aquest decàleg.
Amb el teu permis el fuselloper penjar-lo també al meu de bloc.
salut.
Jo que sóc nova en aquest món dels blocs, us he de dir a les persones que m'esciviu que em feu un honor immens amb les vostres paraules!
Fuselleu el que vulgueu i visiteu-me sempre que us vingui de gust!
Jo també em passejaré una estona pel vostre món.
Abraçades molt grans i fins aviat!
Mireia ens coneixem des de sempre,no ens veiem massa,quan ens trobem ens en alegrem,el teu blog m'agrada gairebé tant com tu,i endevina endevinalla,pensa pensa que saps raonar molt bé.t'aniré deixant pistes
1ª sóc home i major que tu
2ª m'agrada molt llegir,i..... per avui ja ni ha prou
Escursó...
em tens ben desorientada i... si és cert que em coneixes... ben intrigada!
Espero les teves pistes... AVIAT!!!
3ªI'm your friend
4ªthese words are a clue
5ªI am in the guest book
fortunately we have
(que tinguem sort)
"Tota persona que defensa la seua pròpia llengua sense agredir ningú, té el dret al seu costat"... creieu que és veritat això????
A mi em sembla que la llengua és un vehicle que ajuda a comunicar-nos, però no és el la clau. Les mans, el cos, els gestos, les mirades, la música de les paraules... són també importants, bàsics, en l'acte de laa comunicació.
Per aquest motiu crec que tots tenim el dret a parlar en la nostra llengua i que això no és cap barrera, cap impediment, cap acte irrespectuós envers l'altre.
No sé què en penses tu...
Les llengües minoritàries sempre s'han de defensar,hem d'utilitzar-les sempre que ens sigui possible,i en cap cas s'ha d'interpretar com un acte provocatiu o irrespectuos,mes bé al contrari un mecanisme de defensa i protecció.
LA LLENGUA ÉS CULTURA,LA CULTURA ÉS VIDA
Però és un mecanisme de defensa o és, simplement, un acte de natural de l'ésser huma, parlar en la seva llengua?
si, si estic d'acord en tot el que dieu...
jo posava en dubte que el dret personal, individual a parlar en la teva llengua coincideixi amb el dret legal o que aquest dret legal en molts casos no fora només una formalitat que no es compleix.
Les manifestacions teòriques son sempre ideals, però posem els peus a terra,...que fem per convertir-les en realitat?
Parlar la teva llengua és un acte natural,però utilitzar-la quant mes millor es converteix en un mecanisme de defensa i mes quan
ha estat represaliada i han intentat fer-la desaparèixer.
A dia d'avui la nostra llengua
segueix estant en perill.(les forces del mal no descansen)
El que sí és cert és que els catalans algun dia haurem d'adonar-nos que és fantàstic ser bilingües, però que no és exactament un acte d'EDUCACIÓ parlar en castellà a tothom que ens parla en castella, i que no és una DEFERÈNCIA parlar en castellà i alçar la veu com si fossin sords als nouvinguts que viuen a casa nostra...
Com és que aquestes coses són comunes a tot el territori català? És genètic???
Publica un comentari a l'entrada