11 motius pel que és important la Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre

- Perquè la jota és una de les nostres danses nacionals
- Perquè forma part del procés de recuperació de diverses músiques i danses de la nostra comarca que han quedat oblidades
- Per reforçar la tradició a aquells pobles que no l’han perduda
- Perquè cal no oblidar els nostres orígens per no perdre la identitat
- Perquè és una aposta per la tradició i el futur
- Perquè és un dels esdeveniments rellevants de la Ribera d’Ebre
- Per atreure públic d’altres comarques
- Per guanyar en riquesa cultural
- Perquè cal participar de la vida pública de la comarca
- Per fomentar la interrelació amb gent dels municipis veïns
- Per passar-s’ho bé aprenent
- ... se us n’acudeixen més?????

1a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre

Com sabeu, la jota és una dansa de parella "alegre, plena de vivacitat i molt graciosa" l'origen de la qual és incert, però ja se'n recullen a Catalunya mostres a partir de 1732, i es creu que va ser ballada arreu del país, tot i que és a les comarques de Ponent i a les de la Catalunya Nova on en trobem referències i on es balla avui en dia.

A la nostra comarca, la Ribera d'Ebre, segons el testimoni que el Sr. Josep Bargalló va deixar al seu llibre Balls i danses de les comarques de Tarragona: Ribera d'Ebre i Terra Alta (1992), els 14 municipis tenen una jota pròpia, amb més o menys diferències de la del municipi veí. En aquest llibre, Bargalló recull la partitura de la melodia de la jota i també hi descriu els passos dels balladors fruit de les seves entrevistes amb "homenots" de la comarca

A la Ribera d'Ebre els municipis que actualment ballen la jota són: Ascó, Benissanet, Flix, Miravet, Rasquera i Riba-roja d'Ebre.

Alguns d'aquestst municipis, com Ascó i Flix, no l'han deixada mai de ballar. En canvi, Benissanet i Miravet, per exemple, són els dos últims municipis que l'han recuperada recolzant-se en els testimonis recollits pel Sr. Bargalló i a través d'alguns, pocs, testimonis vius que encara la recorden vagament.

Per tal d'incidir en la popularització d'aquest ball i apropar-lo a la gent, i també, com no, per aprendre a ballar les jotes dels municipis veïns, aquest 11 de setembre estem preparant la 1a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre, que serà a Miravet, a partir de les 17.30 h, a la plaça de l'Arenal, on es farà la inauguració oficial a càrrec de les autoritats, seguidament farem un taller de jotes per apropar aquestes danses a la gent que les vulgui aprendre, i a les 19.30 començarà la mostra de les jotes de la comarca. Tot seguit, soparem i clourem la Festa amb un espectacle del grup de jotes El Ramell del País Valencià, que ens msotraran un estil diferent al nostre de ballar jotes.

L'objectiu final ha de ser poder recuperar totes les jotes dels municipis de la Ribera d'Ebre, ja que formen part de la nostra tradició, del nostre passat, i cal que no ho deixem perdre, ja que, com deia Artu Bladé i Desumvila en un dels seus llibres: "qui perd la memòria perd la identitat".

Potser sí que la jota serà sempre un ball de minories, però hem de lluitar per mantenir-la viva i perquè no desaparegui. Per això, US ESPEREM A MIRAVET L'11 DE SETEMBRE!

I... vinga va, cantem a ritme de jota...

L'11 de setembre
us esperem a Miravet
per cantar i ballar jotes...
Veniu que xalareu!

Música, danses i riure
segur que hi trobareu!!!!

:P

Documental recomanat

Hola a tots i totes,
si fa dies que aneu restrets.. us recomano que mireu aquest objectiu documental...
‘Víctimas del catalán’
http://comunidad.terra.es/forums/thread/12771992.aspx

Visca Catalunya... lliure de plagues!

Jota a ala plaça, per Sant Jordi, a Tortosa

Hi esteu tots i totes convidats i convidades!!!!

xalarem... MOLT!

nadala 2010

Hola!

Arriben, de nou, les festes... l’any nou... i les nadales.

El que us envio no és exactament això... però és un text que tinc guardat de fa molt temps i que crec que ara és el moment que vegi la llum.

Us l’envio amb un somriure d’estima.

mireia

--------

He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.

He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!

He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.

He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.


He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.

He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa..

He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.

He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.

He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.

He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.

He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.

Un estudi calcula el cost per als treballadors de l’espoli fiscal Un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya fos un Estat

Un estudi calcula el cost per als treballadors de l’espoli fiscal. Un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya fos un Estat, segons el Cercle Català de Negocis Xavier Alegret

Un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya tingués Estat propi. En aquest cas, una família que cobra 4.000 euros bruts al mes, guanyaria gairebé 9.000 euros més a l’any. Aquests són els comptes que ha fet el Cercle Català de Negocis (CCN), un grup d’empresaris independentistes que presentaran, dimarts a Sant Cugat i dijous a Barcelona, la Nòmina Catalana a tots els empresaris que hi vulguin assistir. Compten amb el suport d’economistes com Emili Valdero, Jacint Ros Hombravella i Elisenda Paluzie, que clourà l’acte de Barcelona, i de l’enginyer Xavier Roig.

Els càlculs estan fets sobre la base que Catalunya, com a Estat propi, utilitzés el dèficit tributari actual amb Espanya per reduir els impostos directes: abaixar els tipus de l’IRPF en tots els seus trams, fins a una mitjana d’un 48,5%; reduir les quotes a la Seguretat Social en un 13,2% i reduir l’impost de societats per deixar-lo en un 20%.

Tot plegat costaria 8.200 milions, un terç dels 22.000 milions en què està calculat l’espoli fiscal. La resta, explica Ramon Carner, president del CCN, s’utilitzaria per assumir les competències pròpies d’un Estat i que ara Catalunya no té, i, a més, a polítiques socials i pensions i a construir i millorar les infraes tructures.

La Nòmina Catalana és producte de molts mesos de treball per part del CCN i ara volen oferir-la als seus associats, més de mig miler, perquè la donin als seus treballadors juntament amb la nòmina real: “La Nòmina Catalana ha de ser la corretja de transmissió del sentiment nacional de l’empresari cap als treballadors, que així veuran el que hi perden. És important fer evident que l’espoli fiscal afecta totes les classes”, explica Carner. El CCN calcula que uns 10.000 treballadors catalans ja rebran la nòmina catalana aquest mes.

Units per la butxaca

Sobre les possibles reticències d’empresaris a apostar per l’independentisme per por a no vendre a Espanya, Carner es mostra clar: “El que té un prisma espanyolista, és un empresari mort, i nosaltres volem l’empresari del futur. El mercat mundial és molt més important que el mercat espanyol”. Al marge d’ideologies, el que vol el CCN és “unir els catalans basant-se en la butxaca. La ideologia desuneix; la butxaca uneix, i amb la crisi més”, conclou Carner.

La meva nació és la meva llengua

Quan el Tribunal Constitucional sembla que ha decidit per sis vots a favor contra quatre que Catalunya no és una nació, és a dir, ha decidit suprimir-ho del preàmbul de l’Estatut català, aprovat quasi per unanimitat pel Parlament català, per la majoria del poble català, pel Parlament espanyol i pel Senat espanyol; quan els diaris espanyols, televisions espanyoles, ràdios i tertulians coregen i animen l’actuació del Tribunal és ben hora de recordar-los que Catalunya és el que és i una decisió d’unes quantes persones influïdes per determinats corrents polítics no ho podrà modificar. L’únic que han de fer els catalans és canviar de companyia o caminar sols i sense males companyies.

El gran poeta i periodista català Joan Maragall, el 1907, en una carta adreçada a Pere Corominas afirmava: “Per a mi la nació es la llengua. No dic l’Estat, ni tampoc dic la pàtria, és la llengua: dic, la nació; és dir, lo nadiu social, ¿com us ho diré? L’esperit del poble.” Les paraules del poeta són una mescla de les tres primeres accepcions de la definició de nació de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua: “1. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno. 2. Territorio de ese país. 3. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.” O de les dues primeres accepcions del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: 1. Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col•lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre. 2. Organització política d’una comunitat amb identitat nacional.

Maragall no va arribar a dir que la nació era la pàtria i així ho va aclarir a l’escrit citat. Això ho va fer 60 o 70 anys després Nadal Batle, gran científic, matemàtic i articulista, que va ser rector de la Universitat de les Illes Balears, que defensava que l’únic bilingüisme pràctic per als Països Catalans era el català – anglès. Aquest homenot de Felanitx va afirmar que “la seva pàtria era la seva llengua”, fet natural, ja que la definició de pàtria és: “Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col•lectivitat determinada o en formen part.”

Però els espanyols, que segueixen falsejant la història, per comprovar-ho consultau què diuen sobre el concepte de nació i de Catalunya les fundacions Generalísimo Franco i la FAES del PP, comandada per Aznar, segueixen volent mantenir la nació com la “unidad de destino en lo universal”, i no admeten la plurinacionalitat, ni tan sols la pluralitat, ni que existeixin altres nacions en el territori de l’Estat espanyol, però això no és d’avui, això ha estat de sempre i no només han estat els partits de dretes, sinó que ho han fet els de totes les posicions. José Antonio Balbontín, escriptor, diputat per Sevilla i polític del Partido Radical Revolucionario, va explicar el seu vot sobre l’oficialitat del català, quan es discutia a les Corts Constituents l’Estatut de Catalunya, el 1932, i ho va fer amb les paraules següents: “Se ha dicho en Barcelona que encuentran muchos catalanistas más llano el camino hacia Francia, pasando por encima de los Pirineos, que el camino hacia España, pasando por la llanura castellana. Esto se ha dicho en vuestra tierra, en vuestra nación, si queréis: Y yo os digo, ese nacionalismo vuestro, desbordado, descabellado, a mi me parece como a D. Miguel de Unamuno, con su misma palabra, que yo no había podido emplear antes porque yo no tengo su autoridad, una mentecatada; esta es la palabra, una mentecatada, porque no sois una nación, sois una región española, como las demás, y no tenéis derecho a estar solos, sino que estáis obligados a vivir en sociedad como todas las personas civilizadas, y si os molesta la civilización, emigrad a una isla remota, apartados de la sociedad europea, porque en Europa está prohibida la barbarie tarraconense.” (Francesc Ferrer i Gironès a La persecució política de la llengua catalana).

Començant per l’extrema dreta espanyola i acabant per l’extrema esquerra, de ningú ens en podem fiar. Ens volen fermats a una estaca per explotar-nos amb l’excusa que ens han de civilitzar i que no podem viure sols, i que hem de viure en societat, que són ells, i no n’hi ha més, per molt que n’hi cerquem. Així que, si som majors d’edat, ja sabem què hem de fer. [+]