SOLC DE ROELLES

11 motius pel que és important la Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre

2011-09-02T04:05:00.000-07:00

- Perquè la jota és una de les nostres danses nacionals
- Perquè forma part del procés de recuperació de diverses músiques i danses de la nostra comarca que han quedat oblidades
- Per reforçar la tradició a aquells pobles que no l’han perduda
- Perquè cal no oblidar els nostres orígens per no perdre la identitat
- Perquè és una aposta per la tradició i el futur
- Perquè és un dels esdeveniments rellevants de la Ribera d’Ebre
- Per atreure públic d’altres comarques
- Per guanyar en riquesa cultural
- Perquè cal participar de la vida pública de la comarca
- Per fomentar la interrelació amb gent dels municipis veïns
- Per passar-s’ho bé aprenent
- ... se us n’acudeixen més?????

1a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre

2010-08-24T04:15:00.000-07:00

Com sabeu, la jota és una dansa de parella "alegre, plena de vivacitat i molt graciosa" l'origen de la qual és incert, però ja se'n recullen a Catalunya mostres a partir de 1732, i es creu que va ser ballada arreu del país, tot i que és a les comarques de Ponent i a les de la Catalunya Nova on en trobem referències i on es balla avui en dia.

A la nostra comarca, la Ribera d'Ebre, segons el testimoni que el Sr. Josep Bargalló va deixar al seu llibre Balls i danses de les comarques de Tarragona: Ribera d'Ebre i Terra Alta (1992), els 14 municipis tenen una jota pròpia, amb més o menys diferències de la del municipi veí. En aquest llibre, Bargalló recull la partitura de la melodia de la jota i també hi descriu els passos dels balladors fruit de les seves entrevistes amb "homenots" de la comarca

A la Ribera d'Ebre els municipis que actualment ballen la jota són: Ascó, Benissanet, Flix, Miravet, Rasquera i Riba-roja d'Ebre.

Alguns d'aquestst municipis, com Ascó i Flix, no l'han deixada mai de ballar. En canvi, Benissanet i Miravet, per exemple, són els dos últims municipis que l'han recuperada recolzant-se en els testimonis recollits pel Sr. Bargalló i a través d'alguns, pocs, testimonis vius que encara la recorden vagament.

Per tal d'incidir en la popularització d'aquest ball i apropar-lo a la gent, i també, com no, per aprendre a ballar les jotes dels municipis veïns, aquest 11 de setembre estem preparant la 1a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre, que serà a Miravet, a partir de les 17.30 h, a la plaça de l'Arenal, on es farà la inauguració oficial a càrrec de les autoritats, seguidament farem un taller de jotes per apropar aquestes danses a la gent que les vulgui aprendre, i a les 19.30 començarà la mostra de les jotes de la comarca. Tot seguit, soparem i clourem la Festa amb un espectacle del grup de jotes El Ramell del País Valencià, que ens msotraran un estil diferent al nostre de ballar jotes.

L'objectiu final ha de ser poder recuperar totes les jotes dels municipis de la Ribera d'Ebre, ja que formen part de la nostra tradició, del nostre passat, i cal que no ho deixem perdre, ja que, com deia Artu Bladé i Desumvila en un dels seus llibres: "qui perd la memòria perd la identitat".

Potser sí que la jota serà sempre un ball de minories, però hem de lluitar per mantenir-la viva i perquè no desaparegui. Per això, US ESPEREM A MIRAVET L'11 DE SETEMBRE!

I... vinga va, cantem a ritme de jota...

L'11 de setembre
us esperem a Miravet
per cantar i ballar jotes...
Veniu que xalareu!

Música, danses i riure
segur que hi trobareu!!!!

:P

Documental recomanat

2010-05-10T01:10:00.000-07:00

Hola a tots i totes,
si fa dies que aneu restrets.. us recomano que mireu aquest objectiu documental...
‘Víctimas del catalán’
http://comunidad.terra.es/forums/thread/12771992.aspx

Visca Catalunya... lliure de plagues!

Jota a ala plaça, per Sant Jordi, a Tortosa

2010-04-15T05:13:00.000-07:00

Hi esteu tots i totes convidats i convidades!!!!

xalarem... MOLT!

nadala 2010

2009-12-21T15:26:00.001-08:00

Hola!

Arriben, de nou, les festes... l’any nou... i les nadales.

El que us envio no és exactament això... però és un text que tinc guardat de fa molt temps i que crec que ara és el moment que vegi la llum.

Us l’envio amb un somriure d’estima.

mireia

--------

He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.

He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!

He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.

He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.

He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.

He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa..

He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.

He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.

He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.

He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.

He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.

Un estudi calcula el cost per als treballadors de l’espoli fiscal Un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya fos un Estat

2009-12-15T11:43:00.000-08:00

Un estudi calcula el cost per als treballadors de l’espoli fiscal. Un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya fos un Estat, segons el Cercle Català de Negocis Xavier Alegret

Un mileurista guanyaria mil euros més cada any si Catalunya tingués Estat propi. En aquest cas, una família que cobra 4.000 euros bruts al mes, guanyaria gairebé 9.000 euros més a l’any. Aquests són els comptes que ha fet el Cercle Català de Negocis (CCN), un grup d’empresaris independentistes que presentaran, dimarts a Sant Cugat i dijous a Barcelona, la Nòmina Catalana a tots els empresaris que hi vulguin assistir. Compten amb el suport d’economistes com Emili Valdero, Jacint Ros Hombravella i Elisenda Paluzie, que clourà l’acte de Barcelona, i de l’enginyer Xavier Roig.

Els càlculs estan fets sobre la base que Catalunya, com a Estat propi, utilitzés el dèficit tributari actual amb Espanya per reduir els impostos directes: abaixar els tipus de l’IRPF en tots els seus trams, fins a una mitjana d’un 48,5%; reduir les quotes a la Seguretat Social en un 13,2% i reduir l’impost de societats per deixar-lo en un 20%.

Tot plegat costaria 8.200 milions, un terç dels 22.000 milions en què està calculat l’espoli fiscal. La resta, explica Ramon Carner, president del CCN, s’utilitzaria per assumir les competències pròpies d’un Estat i que ara Catalunya no té, i, a més, a polítiques socials i pensions i a construir i millorar les infraes tructures.

La Nòmina Catalana és producte de molts mesos de treball per part del CCN i ara volen oferir-la als seus associats, més de mig miler, perquè la donin als seus treballadors juntament amb la nòmina real: “La Nòmina Catalana ha de ser la corretja de transmissió del sentiment nacional de l’empresari cap als treballadors, que així veuran el que hi perden. És important fer evident que l’espoli fiscal afecta totes les classes”, explica Carner. El CCN calcula que uns 10.000 treballadors catalans ja rebran la nòmina catalana aquest mes.

Units per la butxaca

Sobre les possibles reticències d’empresaris a apostar per l’independentisme per por a no vendre a Espanya, Carner es mostra clar: “El que té un prisma espanyolista, és un empresari mort, i nosaltres volem l’empresari del futur. El mercat mundial és molt més important que el mercat espanyol”. Al marge d’ideologies, el que vol el CCN és “unir els catalans basant-se en la butxaca. La ideologia desuneix; la butxaca uneix, i amb la crisi més”, conclou Carner.

La meva nació és la meva llengua

2009-11-30T08:58:00.001-08:00

Quan el Tribunal Constitucional sembla que ha decidit per sis vots a favor contra quatre que Catalunya no és una nació, és a dir, ha decidit suprimir-ho del preàmbul de l’Estatut català, aprovat quasi per unanimitat pel Parlament català, per la majoria del poble català, pel Parlament espanyol i pel Senat espanyol; quan els diaris espanyols, televisions espanyoles, ràdios i tertulians coregen i animen l’actuació del Tribunal és ben hora de recordar-los que Catalunya és el que és i una decisió d’unes quantes persones influïdes per determinats corrents polítics no ho podrà modificar. L’únic que han de fer els catalans és canviar de companyia o caminar sols i sense males companyies.

El gran poeta i periodista català Joan Maragall, el 1907, en una carta adreçada a Pere Corominas afirmava: “Per a mi la nació es la llengua. No dic l’Estat, ni tampoc dic la pàtria, és la llengua: dic, la nació; és dir, lo nadiu social, ¿com us ho diré? L’esperit del poble.” Les paraules del poeta són una mescla de les tres primeres accepcions de la definició de nació de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua: “1. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno. 2. Territorio de ese país. 3. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.” O de les dues primeres accepcions del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: 1. Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col•lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre. 2. Organització política d’una comunitat amb identitat nacional.

Maragall no va arribar a dir que la nació era la pàtria i així ho va aclarir a l’escrit citat. Això ho va fer 60 o 70 anys després Nadal Batle, gran científic, matemàtic i articulista, que va ser rector de la Universitat de les Illes Balears, que defensava que l’únic bilingüisme pràctic per als Països Catalans era el català – anglès. Aquest homenot de Felanitx va afirmar que “la seva pàtria era la seva llengua”, fet natural, ja que la definició de pàtria és: “Concepte de nació o unitat espiritual amb la qual se senten identificats els qui han nascut en una col•lectivitat determinada o en formen part.”

Però els espanyols, que segueixen falsejant la història, per comprovar-ho consultau què diuen sobre el concepte de nació i de Catalunya les fundacions Generalísimo Franco i la FAES del PP, comandada per Aznar, segueixen volent mantenir la nació com la “unidad de destino en lo universal”, i no admeten la plurinacionalitat, ni tan sols la pluralitat, ni que existeixin altres nacions en el territori de l’Estat espanyol, però això no és d’avui, això ha estat de sempre i no només han estat els partits de dretes, sinó que ho han fet els de totes les posicions. José Antonio Balbontín, escriptor, diputat per Sevilla i polític del Partido Radical Revolucionario, va explicar el seu vot sobre l’oficialitat del català, quan es discutia a les Corts Constituents l’Estatut de Catalunya, el 1932, i ho va fer amb les paraules següents: “Se ha dicho en Barcelona que encuentran muchos catalanistas más llano el camino hacia Francia, pasando por encima de los Pirineos, que el camino hacia España, pasando por la llanura castellana. Esto se ha dicho en vuestra tierra, en vuestra nación, si queréis: Y yo os digo, ese nacionalismo vuestro, desbordado, descabellado, a mi me parece como a D. Miguel de Unamuno, con su misma palabra, que yo no había podido emplear antes porque yo no tengo su autoridad, una mentecatada; esta es la palabra, una mentecatada, porque no sois una nación, sois una región española, como las demás, y no tenéis derecho a estar solos, sino que estáis obligados a vivir en sociedad como todas las personas civilizadas, y si os molesta la civilización, emigrad a una isla remota, apartados de la sociedad europea, porque en Europa está prohibida la barbarie tarraconense.” (Francesc Ferrer i Gironès a La persecució política de la llengua catalana).

Començant per l’extrema dreta espanyola i acabant per l’extrema esquerra, de ningú ens en podem fiar. Ens volen fermats a una estaca per explotar-nos amb l’excusa que ens han de civilitzar i que no podem viure sols, i que hem de viure en societat, que són ells, i no n’hi ha més, per molt que n’hi cerquem. Així que, si som majors d’edat, ja sabem què hem de fer. [+]

Com natros ho diem, d'Albert Puente Reverté

2009-11-19T08:52:00.000-08:00

Acaba d'aparèixer el llibre Com natros ho diem: un recull lèxic de les terres de l'Ebre, d'Albert Puente Reverté. 2a ed. reimpr. revisada i ampliada. Bubok Publishing, 2009. 379 pp. ISBN: 978-84-9916-009-2.

Segons l'autor, "aquest recull és una tria personal, és la meva visió d'una parla que amera la terra i se n'alimenta i, com l'aigua del riu, s'escampa per sèquies i ullals, sense unes fronteres que l'acaben. És, també, un testimoni directe del nostre passat, de la nostra manera de ser, la nostra identitat. I una aproximació a la meua llengua materna, fonamental".

El treball té l'estructura d'un diccionari de definicions. També presenta algunes transcripcions fonètiques i senyala amb un asterisc les paraules que no figuren a la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, un detall que és d'agrair.

El llibre es pot adquirir a directament a Bubok:

http://www.bubok.es/libro/detalles/7623/COM-NATROS-HO-DIEM-2a-reimpr-revisada-i-ampliada-marc-2009

Evoluçom das línguas da Península Ibérica desde o ano 1000 até 2000

2009-10-12T12:47:00.000-07:00

Ja em direu què us sembla....
Jo crec que és força il·lustratiu, no???
http://www.youtube.com/watch?v=x5jnHKJ4Scc

El Castellano, dialecto del catalán

2009-10-01T14:45:00.000-07:00

PER POSAR-SE LES MANS AL CAP

El estudio "Der Ursprung des Spanischen" realizado por el Romanistische Abteilung de la Universidad de Friburgo dice demostrar que el origen de la lengua castellana es el catalán.

El grupo de lingüistas e historiadores alemanes descubrieron en la Biblioteca Vaticana una serie de textos de mediados del siglo IXdC. donde escribanos de la corte de Ramón IV discutían la fuerte influencia que estaba ejerciendo el catalán sobre el castellano "las gents de la castella usen ja nosos vocablas", "la gente de castilla ya usa nuestras palabras" se puede leer en el texto de uno de los escribanos. A mediados del siglo IX la influencia catalana sobre el resto de la península creció de forma muy notoria. La gran influencia económica y social que los catalanes ejercieron tuvo que dejar huella.
"La preponderancia de la cultura catalana, y su mayor grado de desarrollo supuso en las zonas de contacto y superposición un fenómeno de asimilación de los rasgos culturales" declaraba Mark Vlamynck, historiador del Romanistische Abteilung.

Este estudio se terminó en enero del 2003, está siendo muy poco publicitado por las grandes presiones políticas que genera.
¡Distribúyanlo mediante la red!

Se puede encontrar documentación referente a dicho tema en:

http://www2.jura.uni-freiburg.de/institute/rgesch1/

www.romanistik.uni-freiburg.de/pusch/dkv/download/45.pdf

http://www.uni-freiburg.de/

http://bav.vatican.va/it/v_home_bav/home_bav.shtml

Cerveses catalanes i el model Moritz

2009-04-07T08:18:00.000-07:00

Cerveses Moritz han demostrat que vendre productes etiquetats en català és un bon negoci. Arran d'això Cervezas Damm han etiquetat alguna coseta en català, però tímidament i a més a més darrerament s'han fet enrera i tornen a etiquetar només en castellà.

Qui hagi viatjat una mica per Europa es deu d'haver que cada territori, cada regió, té la seva pròpia cervesa. N'hi ha de torrades, de negres, amb doble o triple fermentació, de 20 cl i d'ampolla de litre. A Europa hi ha cervesa per triar i per remenar. Fins fa ben poc però, semblava que Catalunya restava fora d'Europa en aquest sentit. Si bé sempre hem tingut una àmplia i llarga tradició vinícola que ha creat una indústria forta i competitiva, el mercat de les cerveses estava bloquejat per l'empresa Damm (http://www.damm.cat), que segons un tractat no escrit amb les altres cerveseres de l'estat, cadascuna es repartia un territori sense fer nosa a les altres. Hi havia l'Estrella de Galicia a Galícia, la Mahou a Madrid, l'Ambar a l'Aragó i així anar fent. Només la San Miguel semblava jugar a un altre joc, que al final li ha acabat donant reconeixement mundial.

Però tornant a la Damm, durant anys l'única cervesa catalana no havia etiquetat mai en català. El domini de Damm semblava sòlid. Va haver de ser la Moritz (http://www.moritz.cat), que amb una jugada de màrqueting absolutament magistral va saber obrir camí. Va aprofitar els forats que la Damm havia deixat. Va potenciar el nom de Barcelona, ben destacat a l'etiqueta, va començar a vendre ampolles de 33 cl, que la Damm només reservava a la restauració, va mimar els bars de concerts i festivals, i sobretot va parlar i escriure en català.

Semblava que la Damm no creia la Moritz pugués consolidar-se però al final la Damm va haver de reaccionar tard i malament. Fa tres anys que la Damm organitza uns generosos concerts
davant de la fàbrica Damm del carrer Rosselló de Barcelona durant les Festes de la Mercè, per reivindicar la seva barcelonitat. Barcelonitat que encara no reflecteix a les etiquetes, com si tingués por de que la titllessin de catalana. També ha començat a vendre els envasos de 33 cl als supermercats, i ha començat una batalla al sector dels bars de festes majors i concerts.

Finalment, i després de que moltes entitats li ho demanessin, la Damm es va decidir a etiquetar en català, i per tant ha demostrat que les empreses es mouen per interessos econòmics (com aquesta possible pèrdua de quota de mercat) i no per interessos sentimentals.

Sigui com sigui, els moviments de Damm deurien servir per aturar el cop, però no pas per evitar l'entrada de Moritz al mercat. La Moritz té encara un petit tant per cent de quota de mercat
però en té prou per seguir creixent. A més, la creació de la Moritz d'una cervesa catalana en català sembla que ha inspirat a uns altres. El menyspreu de la Damm pel públic català va crear
el projecte de la Moritz. Però Moritz només ha estat la punta de llança. A continuació us en poso alguns exemples.

Al 2005, l'empresa Llúpols i Llevats (http://www.llupolsillevats.com) de L'Hospitalet de Llobregat va treure al mercat la cervesa Glops, amb dues varietats, normal i torrada, amb la mateixa gradació. A la web de l'empresa fins i tot hi podreu trobar una llista de tots
els llocs on n'hi ha.

De recent creació és la Central Cervesera del Montseny (http://www.ccm.cat), que obria les portes encara no fa un any, el novembre del 2007. Fa amb quatre varietats de cervesa:
lupulus, malta, negra i blat.

Encara és més recent la cervesa Rosita (http://www.rosita.cat), que va néixer aquest passat 23 d'abril a Alcover, a l'Alt Camp. Malgrat que ara com ara només fan una classe de cervesa, els
seus creadors ja han creat un sistema de compra on line perquè tothom en pugui comprar. Cal destacar que aquesta cervesa fa servir avellanes del Camp de Tarragona que li donen un gust
especial.

I la darrera cervesa catalana que he descobert és La Pubilla (http://www.cervesalapubilla.com), que prové de Sant Guim de Freixenet, al cor de la Catalunya interior. El web encara és molt recent, i de moment només expliquen el procés de fabricació, i donen una llista d'establiments on en podem trobar.

Uns anys després que la Moritz aterrés als bars, el ventall de cerveses catalanes és cada cop més ample. I com a cerveses catalanes que són, l'etiquetatge és òbviament en català.

Espero que aquest exemple serveixi de referent als altres camps on sembla que el català no existeix ni per a les empreses locals. Perquè és ben cert que el mercat és qui mana, i mentre es té el monopoli, l'empresa pot fer el que vulgui amb els seus clients. Però que recordi l'empresa que tots els monopolis s'acaben trencant, i més encara quan els seus clients n'estan descontents. Quan els catalans podem decidir, quan podem triar, triem l'opció catalana. Per tant, menysprear el públic català, al final els pot sortir car. Poder triar és només una qüestió de temps.

http://in.directe.cat/joan-camp/bloc/cerveses-catalanes-i-el-model-moritz

"Normalitat precària, activisme sòlid", de Salvador Cardús

2009-03-26T10:11:00.000-07:00

A veure què en penseu d'aquest article del Salvador Cardús...

En una entrevista publicada en un dels primers números del Debat Nacionalista, a finals dels anys 80, hi afirmava -ho escric de memòria- que l'objectiu del nacionalisme no podia ser l'aspirar a aconseguir que tots els catalans tinguessin “consciència nacional”, sinó que l'estat final del nostre combat era la “no-consciència nacional”. No sé si vaig saber-me explicar prou bé, llavors. Però, en tot cas, em referia al fet que la “normalitat” nacional s'aconsegueix “naturalitzant” la pertinença al país, aconseguint que aquesta adhesió esdevingui un fet donat per descomptat i no pas una afirmació reivindicativa. Certament, tots els pobles lliures tenen la seva oportunitat ritual de celebrar el seu patriotisme, però l'habitual és que, de manera explícita, només ho facin en aquestes ocasions. Tota la resta del temps, la pertinença nacional es manifesta de manera implícita, o com diu Michael Billig, de manera “banal”. Per dir-ho així, l'objectiu és poder ser nacionalment -i viure nacionalment- en català sense ni adonarte'n. Ara bé, l'assoliment d'aquesta “naturalització” de la pertinença a la nació no pot arribar tota sola, per una simple adhesió individual i lliure. I menys quan hom està sotmès a les pretensions nacionalitzadores d'un Estat que disposa de totes les eines necessàries per aconseguir que allò que es naturalitzi sigui el seu propi projecte nacional i no pas el nostre. Per tant, el procés de construcció nacional, quan no es té un Estat propi, viu sotmès a una doble tensió: per una banda, cal mantenir el combat que desemmascari les pretensions de l'adversari i, d'altra banda, és necessari simular una normalitat que encara no s'ha aconseguit, és a dir, poder viure “com si” ja fóssim un país lliure. La meva opinió és que a Catalunya hem jugat prou bé l'eina de la normalitat. De Cavall Fort a TV3, de l'Enciclopèdia Catalana a Vilaweb, dels Setze Jutges al Rock Català que omplia el Palau Sant Jordi, la simulació de normalitat ha funcionat de manera més que raonable i amb èxit. En canvi, se'ns ha escapat dels dits la necessitat de mantenir el combat contra les pretensions assimiladores de l'espanyolisme. Ho hem semblat tant, de normals, que per a molta gent les reivindicacions i les actituds combatives els han acabat semblant innecessàries. La militància catalanista, especialment en el terreny de la llengua, s'ha anat perdent amb el pretext que ara l'únic important era triar en funció de la qualitat i l'interès, i no de la llengua. No fa massa, sentia un antic càrrec públic de l'administració catalana que justificava la seva inclinació per les versions espanyoles de les traduccions de novel·les estrangeres emparant-se en el supòsit absolutament incert que solen ser de més qualitat. El problema a resoldre, doncs, és el de la desigualtat dels dos processos. La simulació de normalitat ha de ser prou important com per seduir una gran majoria, mentre el combat directe ha de continuar, necessàriament, a càrrec de minories. Ara bé: es necessita una minoria amb una massa crítica suficient com per liderar la normalitat que s'ofereix a la majoria. I, lamentablement, aquesta minoria, que existeix, no ha arribat a constituir la massa crítica suficient com per tenir la capacitat transformadora que necessitem. Ens trobem, doncs, amb unes minories combatives que, a excepció de certes expressions patològiques que s'hi solen adherir, treballen de manera molt intel·ligent, sí, però que no tan sols són massa petites, sinó que encara podrien perdre més efectius. De manera que, sense crear un estat d'alarma generalitzat ni voler generar catastrofismes que serien contraproduents amb l'objectiu de la “normalitat” nacional, ara mateix ens caldria reforçar i ampliar l'activisme però amb una visió estratègica i amb tècniques de combat innovadores, en la línia que ja fa anys treballa la Plataforma per la Llengua. Caldria sortir, en definitiva, de l'atzucac que suposa que persones absolutament lleials al país -sobretot gent jove però no tan sols joves-, que ja el viuen amb normalitat, a més, s'incorporessin a la militància. Penso, és clar, en el voluntariat que s'organitza a l'entorn de les parelles lingüístiques, que hauria de créixer de manera exponencial. Però també imagino, posem per cas, una campanya on cada subscriptor o cada lector de l'AVUI es proposés aconseguir un altre subscriptor o lector. Quina seria la reacció davant d'un increment d'aquestes característiques? Doncs que tota la resta de mitjans hauria de moure fitxa, a favor del català, i que els nostres dirigents polítics visualitzarien de manera més clara quina és l'exigència nacional dels catalans. Naturalment, una bona planificació estratègica hauria de determinar quines accions són prioritàries. Però si no som capaços, a més, d'incrementar quantitativament l'activisme nacional i lingüístic, podríem engegar a dida tots els esforços de normalització tan tenaçment treballats i que, paradoxalment - segurament hi havíem d'haver comptat-, han desmobilitzat sectors de catalans que han perdut de vista que la normalitat en la que viuen és, encara, dramàticament precària. Salvador Cardús Revista La Corbella núm. 13, pàgs. 30-31 (www.plataforma-llengua.ca

t/doc/corbella13.pdf).

ANNA TERRÓN, DELEGADA DE LA GENERALITAT A LA UNIÓ EUROPEA: " NO SÉ QUÈ VÉNEN A REIVINDICAR ELS DEU MIL A BRUSEL.LES "

2009-02-01T11:11:00.000-08:00

Hi ha un article a RadioCatalunya que diu coses com estes:

"Catalunya no pot ser un cas empipador a Europa"

LLENGUA · "No farem amics ni en traurem res de dur la nostra micropolítica a les institucions europees; en aquesta campanya cal parlar de reptes bàsics"

DEU MIL · "No sé què vénen a reivindicar; si és la presència de Catalunya i del català, crec que això ja està perfectament reconegut en l'àmbit europeu" .Entrevista a la delegada del govern a la Unió Europea.

Presentar-se a Europa amb barretina i espardenyes no ens fa cap favor posar sempre al
davant la reivindicació del català i de Catalunya

Sempre estem igual.
Per cert, si voleu anar a Brussel·les, escriviu-me. Potser podem montar un bus des de Terresd e l'Ebre, no???

Educació inclourà la casella lingüística... I després, què?

2008-12-31T00:18:00.000-08:00

Arran de la sentència del Tribunal Suprem, el Departament d’Educació haurà de preguntar forçosament els pares dels alumnes per la seva llengua habitual, per tal de “fer efectiu el seu dret a rebre el primer ensenyament en aquesta llengua”. Ho farà a partir del proper curs, segons s’ha compromès el conseller de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana, Joan Saura, un dels pocs representants del Govern que fins el moment ha fet declaracions al respecte.

Tot i que en els fulls de preinscripció escolar del 2008-2009 figurarà la casella de la discòrdia –és d’esperar que amb un redactat més concret que aquell d’“entén [el seu fill] català i/o castellà” – queda per veure quines seran les conseqüències de la sentència del Suprem a efectes pràctics. Cap, segons el mateix Saura, que ha destacat que la resolució “no posa en qüestió la política d’immersió lingüística” de la Generalitat, que ja compleix “bona part” del seu contingut.

Una llei contradictòria
D’acord amb la resolució judicial i, de fet, amb la Llei de Política Lingüística que el Govern va aprovar al 1998, els nens tenen el dret a rebre els primers anys d’ensenyament en la seva llengua materna, és a dir, en castellà si així ho indiquen ja que per defecte les classes s’imparteixen en català. No obstant això, aquesta mateixa llei prohibeix la segregació lingüística. No està permès, doncs, separar els alumnes en aules diferents en funció de l’idioma que triïn.

Per tal de compatibilitzar dos punts tan dispars, la Generalitat va introduir al 2005 la figura del tutor lingüístic. En altres paraules, ofereix un traductor que se seu al costat del nen i li va reproduint en castellà tot el que es diu. Són pocs els pares que, a l’hora de la veritat, decideixen que el seu fill vagi escortat per un traductor a classe. Segons el Departament d’Educació, entre 15 i 20 en el darrer curs: una xifra que carrega d’arguments el Govern per defensar que, en realitat, no es fa ús de la casella lingüística per triar una opció diferent a la de la immersió.

La resolució “no tindrà transcendència”
En aquesta línia va manifestar-se dissabte passat el Secretari de Política Lingüística, el republicà Bernat Joan, que ha encaixat amb tranquil·litat la sentència. Al seu parer, aquesta “no tindrà transcendència i per tant no afectarà el model” perquè “com a molt, posarem una casella de més en els fulls de preinscripció de les escoles”.

Segons Joan, el recurs de Convivència Cívica Catalana –que va motivar la sentència del Suprem i prèviament la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la Generalitat va recórrer– “no és defensar els drets dels nens”, sinó pervertir el sistema educatiu català. Bernat Joan creu que “no és problema” que es demani als pares quina és la llengua habitual dels infants: “Certament, és important saber-ho, perquè si no és el català, necessitaran més atenció”.

Per part seva, Convivencia Cívica Catalana ha advertit que d’ara en endavant estarà atenta a l’aplicació de la sentència. Segons ha manifestat al diari ABC, està disposada a emprendre altres accions judicials que podrien culminar en la petició al Suprem de l’execució forçosa de la resolució judicial i la conseqüent demanda contra el conseller d’Ensenyament, Ernest Maragall, per desobediència a la justícia. Tot indica que, en els propers anys, el model lingüístic de l’ensenyament català es convertirà en matèria de tribunals.

Per a mi, realment i totalment indignant, Sí que té importància el incloure la casella. Per tot se comença!

Vídeo sobre la situació de l'etiquetatge en català als supermercats

2008-12-14T10:51:00.000-08:00

Coses de la vida, m'he topat amb en Carles Sants, una persona que ha fet un vídeo sobre l'etiquetatge en català.
És una mica... exasperant, pero està fet amb humor... cosa que s'agraeix!
A veure què us sembla...!
http://www.youtube.com/watch?v=w39GiUzVPHs
Ja m'ho direu!

The Economist: informa't i rectifica

2008-12-02T01:22:00.000-08:00

El passat 8 de novembre la revista The Economist va publicar l'article "How much is enough?" sobre la realitat nacional catalana. L'article contenia nombroses afirmacions inexactes o imprecises sobre la política, el govern i l'economia de Catalunya.

Donat el prestigi i influència que té la revista The Economist, promovem una resposta pública, feta pel Professor Carles Boix, on s'expliquen i rebaten aquestes inexactituds, i es demana a la revista que, d'acord al seu compromís d'objectivitat, transparència i professionalitat, rectifiqui els errors que apareixen en el seu article.

Pots trobar el manifest a http://RespostaTheEconomist.blog...

Nozotroh no ablamoh malamente kahteyano, ablamoh bien el andalú

2008-11-27T08:51:00.000-08:00

Hola de nou!

Després de tant de temps sense dir res, i dels mils de correus que m'heu fet arribar perquè retornés al món blocaire, JA SÓC AQUÍ! (això me sembla que ja ho havia dit algú abans...) ;)

El que ara us adjuntaré ho poso com a exercici de concentració. Costa tant de llegir!!! Però, sí senyor, els hem de donar suport! Se comença reivindicant una manera d'escriure i s'acaba demanant la independència!

Espero que disfruteu llegint-ho... Si és que ho acabeu de llegir!

Kon identidá propia. «Lah normah gráfikah ke ze prehentan en ehte dokumento zon, komo reza er zuhtítulo, una propuehta, abierta y flezible, pa empezà a trabahà». Azí comienza la propuehta de normah ortográfika pal andalú, elaborá por el ehkritor Huan Porrah, de la Zoziedá pal Ehtudio’el Andalú. Una beintena de perzonah trabaha en Andaluzía por «konzerbá nuehtro legao kurturá», azegura Guadalupe Bahkeh, de la zoziedá. «Keremoh azé dezaparezé la idea de ke lo andaluzeh ablamoh malamente el kahteyano. Ablamoh andalú», komenta.
La Zoziedá ehtá kompuehta por ezkritoreh, antropólogoh, lingüihtah...
Kada doh z’añoh ze reúne. La úrtima zita tubo lugá en Marxena (Zebiya), pa debatí propueztah ortográfikah elaboráh por argunoh de zuh integranteh. J. G.

Què us sembla la proposta???

Acudit!

2008-10-29T06:54:00.000-07:00

Hipoteca Espanya

- Hola bon dia. Miri, venia perquè he vist que aquest mes m'han cobrat, erròniament, 180 euros.
- A no! No és un error. És la comissió per la seva hipoteca Espanya.
- Però si jo no la he demanat!!!
- No, no cal demanar-la. L'hi assignem automàtica pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
- Automàticament? Però, i quines avantatges tindré doncs?
- Ui moltes! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidaria. Amb els seus diners es podrà, per exemple, regalar ordenadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o peatges d'autopista als propietaris d'un compte Castella.
- Però si jo no en tinc d'ordenador!!! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo!!! I per mi què hi haurà?
- Per mi, per mi... Au! No sigui egoista! Que a vostè no li ve d'aquests 180EUR al mes!
- Que no em ve de... però... i doncs... així ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
- Sí, sí, és clar. Tots els titulars.
- Però això són més de 700EUR al mes!!! És una vergonya!!!- Miri, amb franquesa, entre vostè i jo... sí, és un escàndol! Però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer-hi. Les condicions són així!
- Doncs miri, sap què li dic? Que a la que pugui canviaré de banc!!! Au, que tingui bon dia senyor...
- Solbes, Pedro Solbes. Bon dia.

Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils ....

Curiositats lingüístiques..

2008-10-16T12:50:00.000-07:00

Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.

La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'

Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns ‘sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'pocavergonyes'.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples ‘buenos dias’ i ‘buenas noches’ diaris.

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)....

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.

L'EXDONA DEL QUI VA FER VAGA DE FAM PEL CASTELLÀ VOL RETIRAR-LI LA CUSTÓDIA DELS FILLS PER L'OBSESSIÓ CONTRA EL CATALÀ

2008-10-13T22:23:00.000-07:00

Compte, que això de la llengua també fa que se te'n vagi el cap de lloc!
És dur, no, això d'estar tot el dia amb l'epsasa de guerra en contra el català?
... o millor dit, QUINA POCA FEINA!!!

------
L'exdona de Carmelo González, excandidat de Ciutadans a l'alcaldia de Sitges, vol retirar-li la custodia dels fills, en al·legar que aquest "està obsessionat" contra la llengua catalana. A la demanada de divorci, a la qual ha tingut accés el diari El Mundo, s'acusa a González de "no permetre als seus propis fills relacionar-se amb cap persona o amic que 'parli català'". També s'assegura que "prohibeix als seus fills llegir o escoltar mitjans de comunicació en català". En aquest sentit, l'exdona explica que quan va triar el lloc per a la festa d'aniversari d'un dels seus fills, González li va etzibar que "com t'atreveixes a organitzar una cosa així en un lloc que només s'anuncien en català".

De la mateix manera, i sempre segons la demanda de divorci, González promovia el "boicot als productes catalans". L'exdona considera que "el seu extremisme polític està provocant que els seus fills puguin tenir problemes de comunicació amb la resta d'alumnes. Ja hi ha una ruptura de relacions amb la resta de pares". "Està radicalizant el seu discurs i la sevaa principal arma d'atac i defensa pública està sent la seva pròpia filla", afegeix, a més d'apuntar que "s'ha mostrat contundent, hostil i autoritari".

"El que pretenem traslladar al Jutjat no és el debat sobre si el que defensa el senyor González és correcte o és erroni, simplement volem deixar clar que el que no pot pretendre el senyor González és vehicular les seves protestes contra la societat utilitzant als seus propis fills, com així està fent, doncs els danys poden ser molt greus en nens de tan curta edat que s'han de relacionar en el col·legi amb professors i altres alumnes", justifica la demada.

Carmelo González, que ha negat la majoria de les acusacions, va protagonitzar el 16 de juny del 2006 una vaga de fam de 24 hores a la Plaça Sant Jaume, per a reclamar una educació bilingüe pels seus fills. El 2007 va encapçalar la llista electoral de Ciutadans a Sitges. Va voler presentar la seva candidatura per Barcelona per a les eleccions generals, però finalment el candidat va ser Albert Rivera. Enfadat amb Rivera, es va donar de baixa del partit. Posteriorment, Daniel Sirera el va convèncer perquè s'afiliés al PP.

LA DROGAADICCIÓ TAMBÉ ÉS CULPA DELS CATALANS O DEL CATALÀ

2008-10-07T18:00:00.000-07:00

És una teoria vertaderamewnt genial!!! Us recomano a tots que no us la perdeu, perquè riureu una estona mentre ho llegiu.

Davant d'això... que és pot dir? Això ja us ho deixo a vosaltres. Jo no m'hi veig amb cor!

ALBERT CASTANY

Heu sentit parlar d'aquesta nova teoria? No? Doncs jo us l'explico, no us preocupeu.

No podia ser d'una altra manera. En aquesta vida tot, directa o indirectament, és culpa dels catalans. En aquest cas és culpa de la nostra cultura per tenir una llengua diferent de la de l'imperi.

Jo pensava que el tema de les drogues no tenia res a veure amb qüestions idiomàtiques, que tot era per causa d'unes determinades situacions personals i familiars que et porten a aquest món marginal i autodestructiu. Almenys això és el que sempre havien dit els sociòlegs. Però no, resulta que un il•luminat ha descobert que l'idioma, més concretament el català, porta al consum de drogues.

L'autor de la teoria té noms i cognoms, es diu José William Vega García, és originari de Colòmbia i fa uns anys que viu a les Illes Balears. Doncs les dades per si algú li vol fer un monument per la seva contribució a la lluita contra les drogues. Aquest bon home, preocupat i sensibilitzat per l'augment del consum de drogues a l'entorn on viu, va posar-se a observar i a meditar sobre el tema. Va fer un treball de camp i, lligant caps, va arribar a la conclusió que la immersió lingüística pot provocar que un infant consumeixi drogues.

No rigueu no, que la cosa és seriosa i la conclusió és més lògica del que us pugueu imaginar. La deducció és tant fàcil que qualsevol de nosaltres hagués pogut arribar a la mateixa conclusió, si no és que estem contaminats pel nacionalisme identitari perifèric que no ens deixa veure la realitat. Aquest senyor, que no pateix dels nostres mals i pertany a una cultura universal i cosmopolita, no com la nostra que és provinciana i tancada en sí mateixa, va fer la següent deducció:
- un infant que no coneix el català el portes a una escola on tot s'ensenya en català,
- com no entén el que li expliquen, i no pot aprendre res, es desanima
- com té por que el castiguin, deixa d'anar a classe
- com no va a classe i no vol que ho sàpiguen els seus pares, es passa el dia pel carrer
- com pel carrer hi ha droga, acaba consumint-ne.

Vet aquí el que passa. Si no existís aquesta mania tant catalana d'aplicar la immersió lingüística, aquest infant hagués anat a classe i no hagués tingut tanta facilitat per consumir droga.

El que no diu aquest senyor és quina classe de droga tenen per costum prendre aquests infants, suposo que el ranking de drogues serà el proper estudi que farà. Potser el consum d'una o altra droga vé donat per la dificultat en aprendre una o altra part de la gramàtica catalana. Potser qui no s'en surt amb els pronoms febles es tira a la coca, qui no pronuncia bé les vocals obertes acaba injectant-se qualsevol altra cosa. Vés a saber.

Però com en qüestions de drogues no podem fer broma, parlem seriosament.

Una associació de colombians crida a boicotejar el comerç illenc

2008-09-30T12:56:00.000-07:00

Ja sabeu que jo penso que no tots els nouvinguts són iguals, igual com els catalans no tots som iguals...

I això em sembla una falta al respecte més que important... d'IGNORANTS I GILIPOLLES

Asocolombia instà a no consumir productes que no estiguin etiquetats en castellà ni comprar en locals retolats en la llengua pròpia de les Balears. L’entitat qualifica Unió Mallorquina de ser un partit de "nacionalistes xenòfobs" i ataca durament les polítiques de normalització lingüística

L’Associació Colòmbia unida a Balears (Asocolombia) ha iniciat una campanya de boicot als productes etiquetats en llengua catalana i a tots aquells comerços retolats en la llengua pròpia de les Illes Balears. A més, l’entitat qualifica Unió Mallorquina de "nacionalista xenòfoba". La iniciativa d’aquesta associació d’immigrants colombians du per lema "No compres si no entiendes" i es féu pública dissabte a través d’un comunicat signat pel president de l’entitat, José William Vega García.

La nota d’Asocolombia, distribuïda a través d’un correu electrònic amb el ja clàssic "passa’l", insta "els hispanoparlants i mallorquins" al boicot d’aquells productes i comerços que no estiguin retolats en castellà. Així, carrega contra l’esforç d’aquells empresaris que s’han implicat en la defensa de la llengua i cultura pròpies de Balears. D’aquesta manera, la campanya posa en el punt de mira la normalització del català aplicada en els darrers vint-i-cinc anys a l’Arxipèlag. S’arriba a culpabilitzar fins i tot la política lingüística del fracàs escolar dels immigrants i responsabilitza els polítics de l’actual Govern autonòmic de l’abandonament escolar dels nouvinguts. "Han aconseguit que els nostres fills siguin retornats als seus països i llocs d’origen", afirmen.

Atac a Unió Mallorquina

L’associació de colombians acusa UM de ser un partit de "nacionalistes xenòfobs". No és la primera vegada. El passat 31 de març Asocolombia ja emeté un comunicat en el qual arribava a assegurar que existien "plans maquiavèl·lics de discriminació de la immigració aplicats pel partit xenòfob d’UM, sota la tutela del seu actual Govern de coalició". A més, critica els atacs a Air Berlin i a la Cambra de Comerç alemanya —que es manifestaren contra la normalització—. "Amb la crisi econòmica en què estam immersos i que durarà dos anys, no ens podem permetre l’actuació d’aquests polítics que pretenen atemorir qui du la riquesa i, per tant, el nostre treball", assegura el comunicat.

Per finalitzar, Asocolombia afirma: "Estam en els nostre dret a decidir i hem d’actuar allà on els fa més mal: la butxaca". La nota acaba amb un "Por la defensa de nuestro idioma castellano. No compres si no entiendes".

I jo em pregunto: PER QUÈ SEMPRE ENS HAN DE TOCAR ELS OUS? SI NO ELS AGRADA LA NOSTRA LLENGUA, QUE SE'N VAGIN CAP A LES ESPANYES! NOMÉS CAL QUE FACIN UNS QUANTS QUILÒMETRES CAP AL CENTRE I S'ESTALVIARAN MOLTS PROBLEMES! I NOSALTRES MOLTS MÉS!!!

Gerard Vergés

2008-09-26T08:56:00.000-07:00

L'Emigdi Subirats ha propostat una campanya per a penjar als nostres blogs fragments de l'obra de Gerard Vergés, l'escriptor tortosí que serà el centre de l'acte literari que tindrà lloc al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Doncs jo m'hi sumo amb un dels seus poemes, el que es titula "Poema que tracta de distintes varietats d'olors":

Els gats surrealistes fornicaven

per terrats i teulades blancs de lluna.

Per la finestra entrava la fragància

—les nits d'estiu— dels gessamins florits.

També les nits de pluja —me'n recordo—

pujava un perfum tendre dels sembrats.

Jo tenia deu anys, i era aquell poble

un poble riu amunt, amb hortes, sínies

i un llarg carrer polsós, tot ple de mosques

brunzint sobre els pixats de gos i el fem.

(A migdia, a l'agost, no era gens lírica

aquella ferum agra.) Ben diversa

era la botigueta de les ties

—de Maria i Clotilde— sempre en ombra,

sempre amb frescor de testos de marduix

i alfàbrega florida, al petit pati. [+]

Decàleg del catalanoparlant

2008-09-17T09:11:00.000-07:00

Ho diu Til Stegmann, catedràtic de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt.

1) Parleu la vostra llengua sempre que pugueu, especialment amb la família i els amics i coneguts. Feu-vos el propòsit de parlar en català als qui sabeu que us entenen, encara que fins ara els hàgiu parlat en castellà.

2) Sigueu respectuós de tothom que parla una altra llengua però exigiu que els altres siguin respectuosos amb la vostra.

3) Adreceu-vos en català a tothom: al carrer, per telèfon, a la feina, etc. Si us entenen continueu parlant-los en català, encara que us responguin en un altre idioma.

4) Als coneguts vostres que encara no comprenen bé el català, animeu-los a provar de comprendre'l, parleu-hi a poc a poc i expliqueu-los de tant en tant algunes paraules.

5) Si veieu algú que s'esforça a parlar en català, ajudeu-lo. I demostreu-li que valoreu el seu capteniment.

6) Deixeu de corregir qui no vulgui ésser corregit, però doneu l'exemple de demanar a persones o a entitats autoritzades quines expressions incorrectes cal substituir. Ajudem-nos els uns els altres a mantenir un català viu i bo.

7) Respecteu les diferències regionals del català. Parleu amb mallorquins, valencians, rossellonesos, etc. I coneixeu els accents i mots diferents que tenim tots. Aquesta és la riquesa del català, com de totes les llengües cultes.

8) Feu-vos subscriptor de diaris i revistes en català. I que siguin en la nostra llengua les lectures que feu, els espectacles a què assistiu, els programes de ràdio que escolteu, la televisió que mireu, etc. Fem allò que havia estat prohibit durant tants anys.

9) Preneu la decisió d'escriure totes les cartes i notes en català. Ompliu-hi els talons. Feu canviar els vostres impressos, els rètols, etc. Fóra ben trist que per estalviar despeses deixéssim de donar testimoni de catalanitat.

10) Exigiu de tothom, fins i tot de les institucions més rutinàries, que us escriguin en català. Feu-ho amablement. No vulgueu perdre temps i nervis lluitant contra enemics declarats de la llengua del país. Deixeu-los de banda.

Tota persona que defensa la seua pròpia llengua sense agredir ningú, té el dret al seu costat.

Què faríem sense ells???

2008-09-15T13:16:00.001-07:00

Jo no és que vulgui actualitzar el meu bloc vint-i-cinc vegades al dia però les circumstàncies m'hi obliguen... No puc evitar trobar-me constantment notícies picants... què hi farem! Ara en va una altra!:

ELS PETANERS "CIUDADANOS" CONVOQUEN UNA MANIFESTACIÓ CONTRA LA "DISCRIMINACIÓ" DEL CASTELLÀ

Ciutadans-Partit de la Ciutadania ha convocat per al diumenge 28, una manifestació que serà la culminació de la campanya 'No a la imposición lingüística en nuestras escuelas'.

ACN El president de la formació, Albert Rivera, ha destacat que Catalunya és 'pionera' en discriminar els drets dels progenitors a l'hora escollir la llengua amb què volen que s'eduqui els seus fills a l'escola, en aquest cas, el castellà. 'Espanya necessita una regulació que no trepitgi els drets de ningú', ha afegit Rivera.

A banda de Catalunya, el líder de C's ha esmentat també com a exemples de discriminació lingüística a les escoles per 'imposicions nacionalistes', els casos de Galícia i el País Basc. En la presentació de la campanya, que s'ha fet davant el CEIP Bogatell de Barcelona, Rivera ha afegit, a més, que les aules d'acollida d'immigrants -que aquest dilluns han entrat en funcionament a Reus i Vic- no fan més que 'marginar' al nouvingut que' encara no està immers en la realitat catalana'.

El líder de C's ha esmentat també com a exemples de discriminació lingüística a les escoles per 'imposicions nacionalistes', els casos de Galícia i el País Basc. 'Hi ha una immersió lingüística obligatòria' ha dit Rivera 'sense donar opció als progenitors per escollir la llengua materna dels seus fills' ha afegit. Considera que aquest 'monolingüisme' s'està emprant com a fórmula 'de construcció nacional'.

A Catalunya, a més, es viu una situació 'surrealista', segons el president de Ciutadans, ja que s'està lluitant per la tercera hora en castellà 'massivament parlada en la societat catalana' ha recordat, la qual 'no té ni el mateix nivell de presència a l'escola que l'anglès'. Albert Rivera aposta per una escola 'trilingüe' real, amb presència del català i l'anglès, però també lliurement del castellà.

El més greu de la situació, segons el president de Ciutadans, és que s'està incomplint amb les sentències judicials que dicten que s'ha d'aplicar la tercera hora en castellà. El responsable en temes d'educació de C's i diputat al Parlament, Antonio Robles, ha comentat, a més, que el conseller d'Educació de la Generalitat, Ernest Maragall, vol 'tapar' aquestes 'escletxes legals' i exclusions vers el castellà amb l'aplicació de mesures com les incloses en la futura Llei d'educació (LEC).

A banda de la manifestació del 28 de setembre, Ciutadans ha animat als pares i mares descontents amb la política lingüística de l'escola on estudien els seus fills, a adreçar al director del centre corresponent un formulari de queixa, que el partit repartirà els pròxims dies a les escoles, i que també està disponible a la pàgina web del partit.

Contra les EBE

En la presentació de la campanya, que s'ha fet davant el CEIP Bogatell de Barcelona, Albert Rivera ha afegit, a més, que les aules d'acollida d'immigrants -que aquest dilluns han entrat en funcionament a Reus i Vic- no fan més que 'marginar' al nouvingut que' encara no està immers en la realitat catalana'. Aquests Espais de Benvinguda Educativa (EBE) acullen, de manera temporal i abans de la seva escolarització, menors immigrants de 8 a 18 anys amb l'objectiu de facilitar la seva integració posterior en el sistema educatiu. 'Curiosament seran les polítiques nacionalistes les que separaren immigrants de ciutadans autòctons a Catalunya' ha declarat Rivera sobre la mesura, que la lamentat també que aquestes aules no estiguin integrades en el mateix centre escolar.

UN RESTAURANT VEGETARIÀ NO VOL SABER RES DEL "DIALECTE CATALÀ"

2008-09-15T10:12:00.000-07:00

Enganxo una notícia d'un restaurant vegetarià de Barcelona, del qual espero que us n'apunteu bé l'adreça) els propietaris del qual es pensen que són més llestos que els lingüistes que han destinat molt de temps i esforços a estudiar la nostra llengua...

Un restaurant vegetarià del centre de Barcelona (ubicat al carrer de Cardenal Casanñas 7) proclama en un cartell (el podeu consultar a la imatge que acompanya la notícia) que els seus propietaris parlen molts idiomes però que no dominen el català. Asseguren que no volen saber-ne res del "dialecte català" ja que s'autoproclamen "moderns". Avisen, a més, que els que reclamin respecte per aquesta llengua (el català) seran titllats de "nazionalistes" i "d'opressors". Ho denuncia un ciutadà en la secció de Cartes al Director d'El Periódico. Aquest diari digital, però, ha parlat amb els responsables que han assegurat que són víctimes "d'una campanya d'odi" i que tot és fruit "d'una gran mentida".

El cartell diu textualment que en el restaurant es parla "en espanyol, anglès, alemany i francès" però que "no parlem el dialecte català". "Stop al nazionalisme opresor", diuen els seus propietaris que passen a definir-se com a "moderns". Des d'aquest diari digital ens hem intentat posar en contacte amb ells però, de moment, no hem pogut localitzar els seus responsables que no agafen el telèfon. Quan ho han fet, ens han explicat que són víctimes "d'una campanya d'odi que els provoca molts problemes".

Què en puc dir? Si em sembla que sobren les paraules. Aneu a pendre pel...

Es van animant a mesura que s'apropa la Diada!

2008-09-10T09:25:00.001-07:00

Després de la meua tristesa inicial, m'omple de satisfacció veure que uns quants ajuntaments de les nostres terres onejaran l'estelada: Flix, Benifallet, Miravet, Camarles, Deltebre, Castellbell del Camp, Hospitalet de l'Infant i Montblanc, per ara.
N'hi haurà més, finalment, entre els 946 municpis catalans? Ara, n'hi ha 85!!!

LLET NOSTRA

2008-09-10T00:21:00.000-07:00

Copio un article enviat per un company per fer-vos reflexionar sobre la compra o no de productes Pasqual.

Llet Nostra no pertany al grup Leche Pascual ni hi té res a veure, Llet Nostra es va crear quan Leche Pascual es va negar a recollir la llet dels lleters catalans.

És l’associació d'unes quantes cooperatives catalanes per processar i comercialitzar la llet de tots els lleters que es van quedar penjats i d'uns altres que s'hi van afegir.

A Catalunya a més de pagar la llet pel greix que té també és obligatòria l’anàlisi bacteriològica, per saber la higiene de les instaŀlacions.

Leche Pascual es va negar a recollir la llet a Catalunya perquè segons van dir era massa bona. Volien fer plegar els lleters catalans i així fer pujar el preu de la llet perquè n'hi hauria menys. Amb la fundació de Llet Nostra els va sortir el tret per la culata i a més van perdre mercat.

Tot això ho sé per que fa uns anys vaig treballar a una d’aquestes cooperatives que van entrar a Llet Nostra. Recollia la llet i les mostres bacteriològiques.

Dit això, teniu dues opcions: consumir Llet catalana de qualitat i amb higiene, o bé llet espanyola de dubtosa qualitat i higiene i amb una càrrega química per matar els microbis.

Josep

Cal que cridem ben alt.... SEMPRE!!!

2008-09-09T13:44:00.000-07:00

Els catalans i catalanes sempre hem d'estar alerta. Sempre hem de vigilar d'on vénen els trets que ens ataquen per ser com som i per parlar com parlem. Mils de notícies coents ens fan mossegar les ungles i cagarnos en lamarequeelsva...

Avui una notícia calenteta publicada pel diari El Mundo, en la línia del fantàstic reportatge de Telemadrid Ciudadanos de segunda i del Manifiesto de la lengua común. Doncs el que deia, avui El Mundo diu que "Els nens han d'aprendre a dir pipí en català si no volen tornar molls a casa". Ho enllaço per si de cas voleu fer memòria i recordar aquests "culebrons irònics"... Per cert, podeu signar en contra del Manifiesto... podeu o HEU DE SIGNAR!!!

Per cert, arran del Manifiesto, tant Telemadrid (sorpresa) com Telecinco van donar-hi suport i es va decidir engegar una vaga de NO mirar Tele5, vaga a la que tampoc és que costi molt sumar-s'hi, però sempre va bé fer un esforç per la llengua...

I, per acabar avui (no cal abusar), uns companys volen recollir signatures per incidir en què els ajuntaments valencians tinguin el seu web en valencià. Ells també tenen una bona lluita per davant!

I res més, s'apropa la diada i... em sento obligada a expressar la meua tristesa davant el fet que NOMÉS UN ajuntament, que casualment riberenc, el de FLIX, (un entre tots els pobles del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre) hagi decidit celebrar el centenari de l'estelada i penjar l'estelada per la Diada de l'11 de setembre.

Continuaré afegint notícies calentetes. Em sembla que més aviat del que voldria...

Flix-Almatret

2008-08-25T02:17:00.001-07:00

Aquest tram, tot i que inicialment m'havien dit que era un dels més bonics de la part catalana del Camí de l'Ebre, per mi... és justet. M'explico:

En primer lloc, vam començar el camí al poble amb més mosques per metre quadrat que conec!!! Que pesades! Mils de mosques constantment damunt nostre... (anècdota...). Doncs vam començar a Almatret per un camí que, se suposava, només tenia un breu recorregut per un camí "poc definit". Doncs al cap de mitja hora de pedalejar per camins, vam trobar aquest sender que ens va obligar a portar la bici a coll altra vegada durant uns ben bé dos o tres quilòmetres. No és un sender pesat o dur, com el del pas de Barrufemes, però es fa llarg i pesat. A més a més, no passa pel costat del riu, sinó ben al contrari. Es passa ben lluny i per un bosc que està tot cremat. Sensació de desolament total.

Finalment, vam arribar a un camí que desemboca al camí de la Reserva Natural de Sebes. En aquest tram (ben curt) sí que les vistes sobre el riu són fantàstiques... però duren mooolt poc! Després, les marques del GR desapareixen (o estan tan ben posades que ni es veuen) i vam fer una ruta suposo més llarga que la prevista però també per llocs on la flaire del riu ni es podia arribar a ensumar... Però per camins pedalejables, això sí!

Finalment, vam arribar a la Masia del Director de la Reserva Natural de Sebes... on, vés per on, vaig punxar! (gajes del oficio... o inconvenients de l'ofici, que es diu en català...).

En resum, una ruta que en teoria té uns 20 km i que segons el nostre contaquilòmetres és de 34...

Mequinensa... Maials

2008-08-14T15:07:00.000-07:00

Tram passat per aigua. Aquest tram no és el previst dins del GR99, però com que el temps no estava clar vam decidir passar per la carretera... i passar per la Granja d'Escart i Maials, direcció Almatret, que era el nostre destí. El tram original passa per les mines que hi ha entre Mequinensa i Almatret.

I sort que van escollir aquest camí, ja que a mig camí la Rosa i jo vam quedar-nos xopes fins al moll de l'os i vam haver de demanar a uns pagesos que ens portessin a Maials.

En resum, mooltes costes a munt (asfaltades), pràcticament tota l'estona, i moolta aigua. Així que un altre dia serà...

Benifallet-Tortosa

2008-08-13T10:05:00.000-07:00

... un camí completament pedalable i per gaudir... per fi!

Res a veure amb els anteriors. Llarguet, sí, uns 27 km, però quasi tots per la Via Verda i, per tant, completament preparats... bé completament: necessiteu portar una llum per poder passar pels túnels... aneu amb compte que no se us hagi quedat la llum oberta a la motxilla i quan hi arribeu ja no tingueu piles... de vegades, passa. Us ho asseguro!!!

Però bé, recorregut suau i tranquil. Podeu aprofitar per fer un mos a l'assud de Xerta i... a continuar!

Només que anyores una mica l'aire del riu... Però ja se sap que no es pot tenir tot a la vida!!!

Miravet-Benifallet

2008-08-13T09:51:00.000-07:00

Què puc dir sobre aquest tram???

Que ni se us ocurreixi anar-hi en bici... bé, almenys als no-professionals com jo... Però anem per parts...

A Miravet hem de passat per la plaça de l'Arenal en direcció a la plaça de la Sanaqueta i, just abans d'arribar-hi, girar a la dreta. I tot recte... Baixem per la costa de Riago... amb unes vistes fantàstiques sobre el riu... i continuem. Aquest tram inicial està molt bé. Anem per camí fins que arribem al pas de Barrufemes, que, més o meys, està a la meitat del camí.

Aquí, si aneu a peu, podreu gaudir d'unes vistes excepcionals sobre l'Ebre... però si aneu amb bici... les vostres gotes de suor faran cap a l'Ebre... gota a gota s'omple la pica!!! Per mi, pitjor que el pas de l'Ase!!!

Un cop passats els dos quilòmetres del pas de Barrufemes... camí asfaltat fins a Benifallet.

Una comparació: quan està arribant a Benifallet, després de la suada del pas de Barrufemes i després de la suada de les pujades que hi ha, que no estan malament... es veu Benifallet al fons... És com un miratge similar al que es té al Camino de Santiago quan s'arriba al Monte do Gozo...

Móra-Ascó

2008-08-09T07:50:00.000-07:00

El tram entre Móra i Ascó és fàcil, molt fàcil, excepte un tram d'1 km, més o menys, per on, només si aneu en bicicleta, cal arrossegar-la Pas de l'Ase amunt, per un tram de pedra.

Però, anem per parts. Surtim de Móra d'Ebre per un camí asfaltat que ens porta a l'embarcador de Garcia.És bonic parar-s'hi una estona, remullar-se els peus al costat de l'antic cable que lligava la barca que creuava el riu des d'aquesta banda fins a l'altra, on hi ha el poble.Fins i tot, si busqueu una mica, hi trobareu closques de petxines mortes, que podreu posar a la tauleta de nit que us evocaran el riu entre somnis (és broma!).

Res, continuem cap al Pas de l'Ase. El recorregut és ara per un camí sense asfaltar, però en bones condicions. Passem pel costat de la via del tren durant tota l'estona, i per antics túnels prou atractius.

Després el camí es fa estret i hem de passar per una sedera plena de canyes que, pels inexperts en la bici com jo, ens dificulten el camí i ens obliguen a fer-lo a peu. Aquí, aneu amb compte: LA MOSCA NEGRA US ATACARÀ DE VALENT!!! Us aconsell anar carregats amb algun repel·lent i posar-vos-el abans de sortir. Aquestes mosques són diferents de les de poble: són més salvatges i, com a tals, les picades terriblement pitjors.

Continuem i el sender desemboca a una pujada de roques on haureu de carragar la bici a coll o empènyer-la amunt amunt durant, crec, que una mica més d'un quilòmetre. És pesat, però les vistes s'ho valen.

Després, finalment, com qui veu un oasi enmig del desert, s'arriba al camí dels Barbers d'Ascó, on creuem la via del tren per sota un pont i, a partir d'aquí, ja tornem a un camí asfaltat que arriba a Ascó.

El camí de l'Ebre

2008-08-09T04:02:00.000-07:00

Últimament, i suposo que les insistències transvasistes hi han influenciat, les meves arrels amb l'Ebre s'han estret de manera important. És una intelocució a dos bandes; un diàleg constant. Per aquest motiu, m'he proposat fer el GR99, el famós Camí de l'Ebre, que, com sabeu, va des del naixement dins a desembocadura.

La gran sorpresa és que hi ha molt poqueta informació al respecte. Hi ha un parell de llibres publicats i una revista, però no hi ha els útils comentaris a fòrums de persones que l'han fet i que expliquen l'estat dels trams i les possibilitats de fer-ho caminant o en bici o.... bé, informació general. Sé que és un camí que no hi ha problema a l'hora de fer-lo a peu però... i amb bici?

Per aquest motiu, jo m'he proposat fer-ho tant com em sigui possible, a la meua mida, poc a poc. Explicant els trams que vagi fent i incloent-hi fotos. D'aquesta manera, tots ens ajudem mútuament.

Si hi voleu dir-la vostra, us hi convido. Amplieu-ho, opineu... el que vulgueu.

Lo riu és vida!!!

Publicacions:
Camino natural del Ebro GR99. Publicat pel Ministerio de Medio Ambiente (www.mma.es). ISBN: 978-84-8321-25-9. Actualment està exhaurit.
GR99 Sender de l'Ebre
Revista Grandes Espacios: número 130. Febrer de 2008.

Web interessant:
Servei d'Informació de Senders