dimarts, 7 d’abril de 2009

Cerveses catalanes i el model Moritz


Cerveses Moritz han demostrat que vendre productes etiquetats en català és un bon negoci. Arran d'això Cervezas Damm han etiquetat alguna coseta en català, però tímidament i a més a més darrerament s'han fet enrera i tornen a etiquetar només en castellà.

Qui hagi viatjat una mica per Europa es deu d'haver que cada territori, cada regió, té la seva pròpia cervesa. N'hi ha de torrades, de negres, amb doble o triple fermentació, de 20 cl i d'ampolla de litre. A Europa hi ha cervesa per triar i per remenar. Fins fa ben poc però, semblava que Catalunya restava fora d'Europa en aquest sentit. Si bé sempre hem tingut una àmplia i llarga tradició vinícola que ha creat una indústria forta i competitiva, el mercat de les cerveses estava bloquejat per l'empresa Damm (http://www.damm.cat), que segons un tractat no escrit amb les altres cerveseres de l'estat, cadascuna es repartia un territori sense fer nosa a les altres. Hi havia l'Estrella de Galicia a Galícia, la Mahou a Madrid, l'Ambar a l'Aragó i així anar fent. Només la San Miguel semblava jugar a un altre joc, que al final li ha acabat donant reconeixement mundial.

Però tornant a la Damm, durant anys l'única cervesa catalana no havia etiquetat mai en català. El domini de Damm semblava sòlid. Va haver de ser la Moritz (http://www.moritz.cat), que amb una jugada de màrqueting absolutament magistral va saber obrir camí. Va aprofitar els forats que la Damm havia deixat. Va potenciar el nom de Barcelona, ben destacat a l'etiqueta, va començar a vendre ampolles de 33 cl, que la Damm només reservava a la restauració, va mimar els bars de concerts i festivals, i sobretot va parlar i escriure en català.

Semblava que la Damm no creia la Moritz pugués consolidar-se però al final la Damm va haver de reaccionar tard i malament. Fa tres anys que la Damm organitza uns generosos concerts
davant de la fàbrica Damm del carrer Rosselló de Barcelona durant les Festes de la Mercè, per reivindicar la seva barcelonitat. Barcelonitat que encara no reflecteix a les etiquetes, com si tingués por de que la titllessin de catalana. També ha començat a vendre els envasos de 33 cl als supermercats, i ha començat una batalla al sector dels bars de festes majors i concerts.

Finalment, i després de que moltes entitats li ho demanessin, la Damm es va decidir a etiquetar en català, i per tant ha demostrat que les empreses es mouen per interessos econòmics (com aquesta possible pèrdua de quota de mercat) i no per interessos sentimentals.

Sigui com sigui, els moviments de Damm deurien servir per aturar el cop, però no pas per evitar l'entrada de Moritz al mercat. La Moritz té encara un petit tant per cent de quota de mercat
però en té prou per seguir creixent. A més, la creació de la Moritz d'una cervesa catalana en català sembla que ha inspirat a uns altres. El menyspreu de la Damm pel públic català va crear
el projecte de la Moritz. Però Moritz només ha estat la punta de llança. A continuació us en poso alguns exemples.

Al 2005, l'empresa Llúpols i Llevats (http://www.llupolsillevats.com) de L'Hospitalet de Llobregat va treure al mercat la cervesa Glops, amb dues varietats, normal i torrada, amb la mateixa gradació. A la web de l'empresa fins i tot hi podreu trobar una llista de tots
els llocs on n'hi ha.

De recent creació és la Central Cervesera del Montseny (http://www.ccm.cat), que obria les portes encara no fa un any, el novembre del 2007. Fa amb quatre varietats de cervesa:
lupulus, malta, negra i blat.

Encara és més recent la cervesa Rosita (http://www.rosita.cat), que va néixer aquest passat 23 d'abril a Alcover, a l'Alt Camp. Malgrat que ara com ara només fan una classe de cervesa, els
seus creadors ja han creat un sistema de compra on line perquè tothom en pugui comprar. Cal destacar que aquesta cervesa fa servir avellanes del Camp de Tarragona que li donen un gust
especial.

I la darrera cervesa catalana que he descobert és La Pubilla (http://www.cervesalapubilla.com), que prové de Sant Guim de Freixenet, al cor de la Catalunya interior. El web encara és molt recent, i de moment només expliquen el procés de fabricació, i donen una llista d'establiments on en podem trobar.

Uns anys després que la Moritz aterrés als bars, el ventall de cerveses catalanes és cada cop més ample. I com a cerveses catalanes que són, l'etiquetatge és òbviament en català.

Espero que aquest exemple serveixi de referent als altres camps on sembla que el català no existeix ni per a les empreses locals. Perquè és ben cert que el mercat és qui mana, i mentre es té el monopoli, l'empresa pot fer el que vulgui amb els seus clients. Però que recordi l'empresa que tots els monopolis s'acaben trencant, i més encara quan els seus clients n'estan descontents. Quan els catalans podem decidir, quan podem triar, triem l'opció catalana. Per tant, menysprear el públic català, al final els pot sortir car. Poder triar és només una qüestió de temps.

http://in.directe.cat/joan-camp/bloc/cerveses-catalanes-i-el-model-moritz