dimecres, 31 de desembre de 2008

Educació inclourà la casella lingüística... I després, què?


Arran de la sentència del Tribunal Suprem, el Departament d’Educació haurà de preguntar forçosament els pares dels alumnes per la seva llengua habitual, per tal de “fer efectiu el seu dret a rebre el primer ensenyament en aquesta llengua”. Ho farà a partir del proper curs, segons s’ha compromès el conseller de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana, Joan Saura, un dels pocs representants del Govern que fins el moment ha fet declaracions al respecte.

Tot i que en els fulls de preinscripció escolar del 2008-2009 figurarà la casella de la discòrdia –és d’esperar que amb un redactat més concret que aquell d’“entén [el seu fill] català i/o castellà” – queda per veure quines seran les conseqüències de la sentència del Suprem a efectes pràctics. Cap, segons el mateix Saura, que ha destacat que la resolució “no posa en qüestió la política d’immersió lingüística” de la Generalitat, que ja compleix “bona part” del seu contingut.

Una llei contradictòria

D’acord amb la resolució judicial i, de fet, amb la Llei de Política Lingüística que el Govern va aprovar al 1998, els nens tenen el dret a rebre els primers anys d’ensenyament en la seva llengua materna, és a dir, en castellà si així ho indiquen ja que per defecte les classes s’imparteixen en català. No obstant això, aquesta mateixa llei prohibeix la segregació lingüística. No està permès, doncs, separar els alumnes en aules diferents en funció de l’idioma que triïn.

Per tal de compatibilitzar dos punts tan dispars, la Generalitat va introduir al 2005 la figura del tutor lingüístic. En altres paraules, ofereix un traductor que se seu al costat del nen i li va reproduint en castellà tot el que es diu. Són pocs els pares que, a l’hora de la veritat, decideixen que el seu fill vagi escortat per un traductor a classe. Segons el Departament d’Educació, entre 15 i 20 en el darrer curs: una xifra que carrega d’arguments el Govern per defensar que, en realitat, no es fa ús de la casella lingüística per triar una opció diferent a la de la immersió.

La resolució “no tindrà transcendència”

En aquesta línia va manifestar-se dissabte passat el Secretari de Política Lingüística, el republicà Bernat Joan, que ha encaixat amb tranquil·litat la sentència. Al seu parer, aquesta “no tindrà transcendència i per tant no afectarà el model” perquè “com a molt, posarem una casella de més en els fulls de preinscripció de les escoles”.

Segons Joan, el recurs de Convivència Cívica Catalana –que va motivar la sentència del Suprem i prèviament la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la Generalitat va recórrer– “no és defensar els drets dels nens”, sinó pervertir el sistema educatiu català. Bernat Joan creu que “no és problema” que es demani als pares quina és la llengua habitual dels infants: “Certament, és important saber-ho, perquè si no és el català, necessitaran més atenció”.

Per part seva, Convivencia Cívica Catalana ha advertit que d’ara en endavant estarà atenta a l’aplicació de la sentència. Segons ha manifestat al diari ABC, està disposada a emprendre altres accions judicials que podrien culminar en la petició al Suprem de l’execució forçosa de la resolució judicial i la conseqüent demanda contra el conseller d’Ensenyament, Ernest Maragall, per desobediència a la justícia. Tot indica que, en els propers anys, el model lingüístic de l’ensenyament català es convertirà en matèria de tribunals.


Per a mi, realment i totalment indignant, Sí que té importància el incloure la casella. Per tot se comença!

diumenge, 14 de desembre de 2008

Vídeo sobre la situació de l'etiquetatge en català als supermercats


Coses de la vida, m'he topat amb en Carles Sants, una persona que ha fet un vídeo sobre l'etiquetatge en català.
És una mica... exasperant, pero està fet amb humor... cosa que s'agraeix!
A veure què us sembla...!
http://www.youtube.com/watch?v=w39GiUzVPHs
Ja m'ho direu!

dimarts, 2 de desembre de 2008

The Economist: informa't i rectifica

El passat 8 de novembre la revista The Economist va publicar l'article "How much is enough?" sobre la realitat nacional catalana. L'article contenia nombroses afirmacions inexactes o imprecises sobre la política, el govern i l'economia de Catalunya.

Donat el prestigi i influència que té la revista The Economist, promovem una resposta pública, feta pel Professor Carles Boix, on s'expliquen i rebaten aquestes inexactituds, i es demana a la revista que, d'acord al seu compromís d'objectivitat, transparència i professionalitat, rectifiqui els errors que apareixen en el seu article.

Pots trobar el manifest a http://RespostaTheEconomist.blog...