dimecres, 29 d’octubre de 2008

Acudit!

Hipoteca Espanya

- Hola bon dia. Miri, venia perquè he vist que aquest mes m'han cobrat, erròniament, 180 euros.
- A no! No és un error. És la comissió per la seva hipoteca Espanya.
- Però si jo no la he demanat!!!
- No, no cal demanar-la. L'hi assignem automàtica pel sol fet de ser titular de la llibreta Catalunya.
- Automàticament? Però, i quines avantatges tindré doncs?
- Ui moltes! Pensi que és el que se'n diu una llibreta solidaria. Amb els seus diners es podrà, per exemple, regalar ordenadors portàtils als titulars de la targeta Extremadura o peatges d'autopista als propietaris d'un compte Castella.
- Però si jo no en tinc d'ordenador!!! I he de pagar les autopistes cada cop que viatjo!!! I per mi què hi haurà?
- Per mi, per mi... Au! No sigui egoista! Que a vostè no li ve d'aquests 180EUR al mes!
- Que no em ve de... però... i doncs... així ho estem pagant tota la família? La meva dona? El meus dos fills?
- Sí, sí, és clar. Tots els titulars.
- Però això són més de 700EUR al mes!!! És una vergonya!!!- Miri, amb franquesa, entre vostè i jo... sí, és un escàndol! Però bé, com que té un contracte de permanència de 'per vida' no hi ha res a fer-hi. Les condicions són així!
- Doncs miri, sap què li dic? Que a la que pugui canviaré de banc!!! Au, que tingui bon dia senyor...
- Solbes, Pedro Solbes. Bon dia.

Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils ....

dijous, 16 d’octubre de 2008

Curiositats lingüístiques..

Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'.

La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.

De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'

Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.

Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns ‘sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'pocavergonyes'.

Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.

Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples ‘buenos dias’ i ‘buenas noches’ diaris.

Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.

Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.

Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.

Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)....

Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.


dilluns, 13 d’octubre de 2008

L'EXDONA DEL QUI VA FER VAGA DE FAM PEL CASTELLÀ VOL RETIRAR-LI LA CUSTÓDIA DELS FILLS PER L'OBSESSIÓ CONTRA EL CATALÀ

Compte, que això de la llengua també fa que se te'n vagi el cap de lloc!
És dur, no, això d'estar tot el dia amb l'epsasa de guerra en contra el català?
... o millor dit, QUINA POCA FEINA!!!

------
L'exdona de Carmelo González, excandidat de Ciutadans a l'alcaldia de Sitges, vol retirar-li la custodia dels fills, en al·legar que aquest "està obsessionat" contra la llengua catalana. A la demanada de divorci, a la qual ha tingut accés el diari El Mundo, s'acusa a González de "no permetre als seus propis fills relacionar-se amb cap persona o amic que 'parli català'". També s'assegura que "prohibeix als seus fills llegir o escoltar mitjans de comunicació en català". En aquest sentit, l'exdona explica que quan va triar el lloc per a la festa d'aniversari d'un dels seus fills, González li va etzibar que "com t'atreveixes a organitzar una cosa així en un lloc que només s'anuncien en català".

De la mateix manera, i sempre segons la demanda de divorci, González promovia el "boicot als productes catalans". L'exdona considera que "el seu extremisme polític està provocant que els seus fills puguin tenir problemes de comunicació amb la resta d'alumnes. Ja hi ha una ruptura de relacions amb la resta de pares". "Està radicalizant el seu discurs i la sevaa principal arma d'atac i defensa pública està sent la seva pròpia filla", afegeix, a més d'apuntar que "s'ha mostrat contundent, hostil i autoritari".

"El que pretenem traslladar al Jutjat no és el debat sobre si el que defensa el senyor González és correcte o és erroni, simplement volem deixar clar que el que no pot pretendre el senyor González és vehicular les seves protestes contra la societat utilitzant als seus propis fills, com així està fent, doncs els danys poden ser molt greus en nens de tan curta edat que s'han de relacionar en el col·legi amb professors i altres alumnes", justifica la demada.

Carmelo González, que ha negat la majoria de les acusacions, va protagonitzar el 16 de juny del 2006 una vaga de fam de 24 hores a la Plaça Sant Jaume, per a reclamar una educació bilingüe pels seus fills. El 2007 va encapçalar la llista electoral de Ciutadans a Sitges. Va voler presentar la seva candidatura per Barcelona per a les eleccions generals, però finalment el candidat va ser Albert Rivera. Enfadat amb Rivera, es va donar de baixa del partit. Posteriorment, Daniel Sirera el va convèncer perquè s'afiliés al PP.

dimarts, 7 d’octubre de 2008

LA DROGAADICCIÓ TAMBÉ ÉS CULPA DELS CATALANS O DEL CATALÀ

És una teoria vertaderamewnt genial!!! Us recomano a tots que no us la perdeu, perquè riureu una estona mentre ho llegiu.

Davant d'això... que és pot dir? Això ja us ho deixo a vosaltres. Jo no m'hi veig amb cor!

ALBERT CASTANY

Heu sentit parlar d'aquesta nova teoria? No? Doncs jo us l'explico, no us preocupeu.

No podia ser d'una altra manera. En aquesta vida tot, directa o indirectament, és culpa dels catalans. En aquest cas és culpa de la nostra cultura per tenir una llengua diferent de la de l'imperi.

Jo pensava que el tema de les drogues no tenia res a veure amb qüestions idiomàtiques, que tot era per causa d'unes determinades situacions personals i familiars que et porten a aquest món marginal i autodestructiu. Almenys això és el que sempre havien dit els sociòlegs. Però no, resulta que un il•luminat ha descobert que l'idioma, més concretament el català, porta al consum de drogues.

L'autor de la teoria té noms i cognoms, es diu José William Vega García, és originari de Colòmbia i fa uns anys que viu a les Illes Balears. Doncs les dades per si algú li vol fer un monument per la seva contribució a la lluita contra les drogues. Aquest bon home, preocupat i sensibilitzat per l'augment del consum de drogues a l'entorn on viu, va posar-se a observar i a meditar sobre el tema. Va fer un treball de camp i, lligant caps, va arribar a la conclusió que la immersió lingüística pot provocar que un infant consumeixi drogues.

No rigueu no, que la cosa és seriosa i la conclusió és més lògica del que us pugueu imaginar. La deducció és tant fàcil que qualsevol de nosaltres hagués pogut arribar a la mateixa conclusió, si no és que estem contaminats pel nacionalisme identitari perifèric que no ens deixa veure la realitat. Aquest senyor, que no pateix dels nostres mals i pertany a una cultura universal i cosmopolita, no com la nostra que és provinciana i tancada en sí mateixa, va fer la següent deducció:
- un infant que no coneix el català el portes a una escola on tot s'ensenya en català,
- com no entén el que li expliquen, i no pot aprendre res, es desanima
- com té por que el castiguin, deixa d'anar a classe
- com no va a classe i no vol que ho sàpiguen els seus pares, es passa el dia pel carrer
- com pel carrer hi ha droga, acaba consumint-ne.

Vet aquí el que passa. Si no existís aquesta mania tant catalana d'aplicar la immersió lingüística, aquest infant hagués anat a classe i no hagués tingut tanta facilitat per consumir droga.

El que no diu aquest senyor és quina classe de droga tenen per costum prendre aquests infants, suposo que el ranking de drogues serà el proper estudi que farà. Potser el consum d'una o altra droga vé donat per la dificultat en aprendre una o altra part de la gramàtica catalana. Potser qui no s'en surt amb els pronoms febles es tira a la coca, qui no pronuncia bé les vocals obertes acaba injectant-se qualsevol altra cosa. Vés a saber.

Però com en qüestions de drogues no podem fer broma, parlem seriosament.